Avui, dia 29 de desembre, la comissió Pactes de Toledo del parlament espanyol ha aprovat les recomanacions elaborades pel conjunt de les forces polítiques que hi són representades. S’han aprovat amb el vot contrari d’Esquerra, d’Izquierda Unida i del BNG. La resta, hi han votat favorablement.
El govern ja té el vestit a mida que reclamava. Unes recomanacions que, altrament, en alguns àmbits són interessants (viduïtat, orfandat, discapacitats, dona, gestió del sistema, etc), però que en els aspectes troncals representen una coartada perversa, donat que són massa genèriques, o un xec en blanc perquè el govern tiri endavant el projecte de llei anunciat per al dia 28 de gener. Un guió escrit per un govern que, fins i tot ha renunciat al adn socialdemòcrata per mimetitzar-se amb el de Sarkozy, que ha fet seva la premissa que sols podem sortir de la crisi si es retalla tot allò que no és econòmicament eficient.
I aquesta idea ha acabat contaminant el debat de les pensions. Tant se val que el sistema públic espanyol no sigui ni de bon tros el més generós (el 77% dels pensionistes no arriben als mil euros), tant se val que ja vinguem d’una retallada anterior de l’any 2007… el fet és que, ara, el govern espanyol ja disposa de l’eina per donar el cop de destral que imposa el capital més impúdic, el del diner especulatiu, que exigeix anar desballestant l’estat social.
Però que ningú no s’enganyi ni pretengui mirar cap a una altera banda perquè hi ha un escac rotund a la mateixa cohesió social (cal tenir present que en els anys de bonança econòmica de 2004-2007 la població que vivia en el llindar de la pobresa mai no baixà del 19,5% i que ara, en el 2010, ja som en el 20,8%).
No obstant, el govern i el PSOE erra que erra, entossudits a incrementar el període de carència per obtenir la pensió, a augmentar el còmput d’anys per calcular-la i a sumar més anys a l’actual edat legal de jubilació, per la qual cosa avui ens hi hem posicionat en contra. Vot contrari i anunci de presentació de vots particulars que hauran de ser votats en la sessió plenària que se celebrarà el dia 25 o 26 de gener, un o dos dies abans que el consell de ministres aprovi el projecte de llei i, possiblement, un parell de dies després de la convocatòria d’una altra vaga general,
Perquè, cal dir-ho sense embuts, ningú després tindrà massa dret a queixar-se i a al•legar desconeixement de l’amenaça que s’abat damunt de la joia de la corona de la classe treballadora (si no existís el sistema públic de pensions, l’índex de pobresa assoliria cotes altíssimes). Per això, hem fet tot l’esforç per traslladar el debat des del parlament al carrer per tal de contribuir a convertir-lo en mobilització.
Volem deixar dir que no és cert el determinisme demogràfic com a imperatiu per a l’allargament de l’edat de jubilació i que existeixen altres mesures (contingudes i apuntades en les recomanacions, d’entre les quals garantir que les pensions no contributives vagin a càrrec de la fiscalitat i no pas de la seguretat social, estimular la jubilació voluntària després dels 65 anys, la lluita contra el frau, l’acotament de les prejubilacions, etc.). Volem desemmascarar l’afany per de privatitzar i estimular els fons privats i deixar dit també que no és cert que Esquerra i les esquerres estiguem ancorats en l’immobilisme. No és cert!
Canvis, els que calguin per garantir la sostenibilitat, però mantenint l’essència del sistema públic basat en la solidaritat intergeneracional i el repartiment. En canvi, el govern el que explica és que les conseqüències poden ser terribles: un increment de 5 anys en el càlcul de la base reguladora reduirà la pensió mitjana un 6% i s’hi afegeix l’increment a 67 anys la reducció serà d’un 10%. Si s’amplia l’edat a 67 i s’hi suma el càlcul de tota la vida laboral la pensió mitjana perdrà un 26,4%. Tot plegat, absurd, sobretot si tenim en compte que incrementar l’edat de la jubilació no comporta afavorir l’ocupació de les persones més grans, atenent al fet que en la franja d’edat 50-65 mai no s’ha superat el 54% d’ocupació i que, en l’actualitat, una de cada tres persones d’aquesta edat no té feina.
Esquerra Republicana, conjuntament amb el Bloque Nacionalista Galego i Izquierda Unida, ha votat negativament les recomanacions elaborades per la Comissió Pactes de Toledo debatudes avui en el Congrés dels Diputats. Les recomanacions, que han rebut el suport de la resta de Grups Parlamentaris segons ha declarat el diputat republicà Joan Tardà “són un vestit fet a mida perquè el govern pugui elaborar un projecte de llei basat en la retallada i l’afebliment del sistema públic de pensions”. Esquerra ha denunciat les mesures perseguides pel PSOE quant a la prolongació de l’edat legal de jubilació als 67 anys, així com l’increment dels anys a cotitzar per accedir a la pensió completa i els terminis fins ara emprats per a calcular-ne l’import. . Unes recomanacions
S’ha denunciat, alhora, el procediment seguit pel govern pel que fa al menys peu palesat respecte al parlament, bo i aprovant qüestions relacionades amb les pensions (com ara la integració de les classes passives al règim general) quan encara ni tan sols havien estat debatudes en la Comissió, d’igual manera que ha restat demostrat que el govern ja té el projecte de llei redactat atenent al fet que les recomanacions no seran aprovades en el plenari fins poques hores abans de ser presentat el projecte de llei el dia 28 de gener.
Segons Joan Tardà “el cop de destral a les pensions és una altra pàgina d’un guió que es va acomplint pàgina a pàgina: la primera va ser la reforma laboral, després el desballestament de les pensions i, d’aquí a quatre dies, acabar amb la negociació col•lectiva. Per imperatiu del capital especulatiu, d’una banda, i, d’altra, gràcies al cavall de Troia del socialisme espanyol”.
