Pactes de Toledo: 15 apunts sobre les pensions en la recta final (IV)

1. El govern ha congelat les pensions i ha trencat les normes establertes en la Comissió Pactes de Toledo (revalorització automàtica).
2. Ningú no nega la necessitat de fer reformes d’un sistema de pensions basat en la solidaritat intergeneracional i el repartiment.
3. Zapatero està segrestat pels mercats financers, raó per la qual va improvisant, però endurint dia a dia el posicionament (recordeu que en Corbacho va arribar a renegar de la prolongació de l’edat de jubilació fins als 67 anys i, en canvi, ara és considerada imprescindible) i està disposat a malvendre l’actual sistema de pensions (la joia més preuada de les conquestes socials de la classe treballadora), garantia de la pervivència de la cohesió social.
4. L’Estat espanyol no és, ni de bon tros, el que més recursos dedica a pensions (el 9% del PIB enfront del 15% d’Itàlia, per exemple).
5. Les pensions contributives se situen en el 70% de la mitjana europea i quant a les no contributives som en el 50% de la mitjana europea.
6. El Fons de Garantia assoleix els 64.000 milions d’euros i en l’exercici de l’any passat el superàvit ha assolit els 8.500 milions (el sistema fins a l’any 2023 no corre cap perill i, fins a l’any 2029, no caldria tocar el Fons de Reserva).
7. En l’actualitat la Seguretat Social té més de 17,5 milions d’afiliats i la ràtio afiliat/pensionista és del 2,5.
8. L’edat real de jubilació se situa a l’Estat espanyol en 63,27 anys –ha pujat gràcies a les mesures preses anys enrere de potenciar la jubilació voluntària post 65- i l’edat legal als 65. Cal fer-les convergir? Sí, però sense tocar l’edat legal.
9. El govern s’ha apuntat a la tesi del crack del sistema, tot repetint el mateix argumentari del determinisme demogràfic (ja es va intentar en la dècada dels 90 del segle passat), bo i obviant altres factors com ara la immigració, la incorporació de la dona al mercat del treball i el creixement de la productivitat.
10. Principals reformes que proposa el govern i que Esquerra rebutja: ajornar l’edat de jubilació fins als 67 anys (les expectatives de vida són diferents, en funció de la classe social a què es pertany i en relació al tipus concret de feina que es fa al llarg de la vida), ampliar el període de còmput de 15 a 20 o 25 anys (en tot cas, caldria estudiar un règim transitori o bé la possibilitat que una part dels 20 anys, per exemple, poguessin ser triats pel treballador d’entre tots els anys cotitzats) i incrementar el nombre d’anys necessaris per tenir dret a la pensió completa.
11. Si cal allargar la vida laboral, que es faci a partir d’altres solucions, com ara reduir les prejubilacions i les jubilacions avançades, incorporant nous cotitzants com ara les persones discapacitades, continuant estimulant l’allargament voluntari (que ja ha permès en aquests moments gaudir d’una edat mitjana de jubilació real de 63 anys i 10 mesos quan en d’altres Estats europeus s’assoleix als 62 anys).
12. Incrementar l’edat de jubilació no comporta necessàriament afavorir l’ocupació de la gent més gran, tenint en compte que la taxa d’ocupació de les persones situades en la franja d’edat 50-65 mai no ha superat el 54% mentre (a la UE se situa en el 60%) i que en l’actualitat a l’Estat espanyol una de cada tres persones d’aquestes edats estan aturades.
13. Compartim, certament, la necessitat de fer reformes: lluita contra el frau a la seguretat social, necessitat de fer més funcional la gestió del sistema, avançar en la lluita contra l’economia irregular, materialitzar les potencialitats dels nous marcs competencials autonòmics, posar al dia les pensions de viduïtat, allargar la pensió d’orfandat fins a 25 anys, bonificar les quotes dels treballadors de més de 55 anys i joves, posar ordre o dificultar les prejubilacions i les jubilacions anticipades, avançar en la conciliació de la vida laboral i familiar afavorint determinades situacions i supòsits en el procediment de càlcul de la pensió, etc.
14. Què hi ha al darrere de tot plegat? Obrir un esvoranc en el sistema públic, tot rebaixant les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social i afavorint els sistemes privats de pensions de capitalització, just els que ara s’han desinflat arran de la crisi (l’any 2008 aquests plans van perdre el 20% del seu valor).
15. Les Recomanacions elaborades per la Comissió Pactes de Toledo, que teòricament han de constituir la base del projecte de llei que el govern ha anunciat que aprovarà el dia 28 de gener, seran debatudes en el Congrés dels Diputats en comissió el dia 29 de desembre i en el plenari el dia 25 o 26 de gener.