El Govern de Catalunya ha decidit impulsar un pacte nacional per la indústria que compti amb el suport dels partits polítics i dels agents socials, sindicats i patronals. Bona notícia. Després de la moda dels anys 90 de proclamar l'arribada del Messies de la societat de serveis, hi va haver un tomb en els Governs d'esquerra nacional, en els que ens vam mostrar obertament industrialistes; i ho vam demostrar: amb una injecció inèdita de diners als Centres Tecnològics pròxims a la indústria, amb l'activació d'Avança com a impulsora de crèdits estratègics a indústries, la fusió dels organismes històrics de suport a la internacionalització i a la innovació, amb la posada en marxa de la Llei de política industrial, pactada amb els sectors i, sobretot, amb l'aprovació per consens total del Pacte nacional per la recerca i la innovació (PNRI)./
Crec que el Conseller Baiget amb la seva proposta té l'oportunitat de reprendre el fil estratègic que de forma consensuada s'havia establert en els anys 2004-2010. Lamentablement, aquest fil es trencà el 2011, malgrat que en bona part ja era continuador i amplificador de línies o organismes creats per anteriors governs de centre-dreta com : el COPCA, el CIDEM, l'organisme de captació d'inversions, la política de clústers. L'excusa de les retallades necessàries no justifiquen la deriva que durant alguns anys – mínim dos- va portar la Generalitat. Amb diferència amb les polítiques de recerca que, amb petits matisos i viratges suaus, ja porten 16 anys de continuïtat amb governs i consellers de signe diferent. I llavors algú es pregunta perquè en Recerca reeixim i en tecnologia no./
No em trobo còmode, havent estat responsable d'aquesta àrea, opinant com opino avui. Però crec que les meves aportacions no han de servir per cap autojustificació, que no necessito, sinó amb la sincera voluntat de contribuir al bé comú. Per això crec que seria bo que la comissió d'experts, si n'hi ha, que coordini els treballs d'aquest nou pacte hauria de tenir presents a alguns dels rellevants personatges que van participar tan en el Pacte nacional per la recerca i la innovació, com en la definició de la llei de política industrial. I òbviament que es tinguin en compte aquells textos, que per cert, si més no el PNRI, obligaven a tots els qui els van signar, inclosa CiU. I patronals, i sindicats, i universitats que ja hi eren fa 8 anys en els anteriors acords./
És clar que l'actuació pressupostària de la Generalitat que es pot qualificar d'emergència no té gaire marge. Però pot haver-hi senyals de canvi: 1. Un millor equilibri de recursos entre recerca bàsica i aplicada; 2. L'exigència en els processos curriculars universitaris d'afegir la transferència efectiva de coneixement al món real sigui a administracions públiques o empreses privades, amb un nivell de puntuació que l'acosti a la que té la recerca. 3. El compromís de les patronals a incorporar doctors i enginyers en les seves empreses. 4. L'establiment obligatori d'una part de l'ensenyament universitari dual, com la FP. 5. l'obligatorietat de determinar els objectius de recerca doctoral en consens amb alguna institució, sigui sense afany de lucre o no. 6. La legislació que faciliti el flux de crèdit d'estalviadors particulars cap a la pime saltant-se els inútils bancs. 7. L’acceleració de la fusió dels centres avançats de Tecnio i la satel.lització autònoma dels centres de segon i tercer nivell. 8. L'especialització d'aquests en base als reptes marcats a l'antic PNRI i la més recent adaptació al RIS3. 9. La potenciació encara de més clústers enfocats per reptes, no per producte. 10. La introducció de la pedagogia per projectes a tots els nivells escolars, des de la primària a la universitat, com ja fan els jesuïtes. /
Fins aquí, crec que poques d'aquestes mesures tenen cost econòmic. Les mesures basades en més diner, les podrem prendre en la mesura que sindicats i patronals ens ajudin a emancipar-nos d'una Espanya en vies de fallida i que només la campana electoral ha evitat que rebi una multa de la CE pel dèficit, en la setmana en que superava el deute per primera vegada del 100% del PIB.
http://www.economiadigital.es/es/notices/2016/05/pacte-industrial-83932.php
