(Crònica d’una presentació/homenatge)
El passat dijous 9 d’abril el professor i escriptor Jordi Tormo ens presentà el seu darrer llibre: “Ovidi Montllor, un obrer de la paraula”. L’acte, que va tindre lloc al Teatre Principal d’Alcoi, ple de gom a gom, es va convertir en un homenatge a la figura del cantautor alcoià, dintre dels actes que l’Ajuntament ha organitzat per commemorar l’Any Ovidi. Així, el món del teatre, de la cançó, de la cultura, i el poble en general, van voler sumar-se a aquesta presentació. I és que, com hem pogut constatat moltes vegades, Ovidi va ser una persona molt estimada, fins i tot per alguns dels sectors de la societat alcoiana i valenciana poc partidaris d’allò que ell representava i per tot allò que lluitava.
A la presentació, conduïda per l’actriu Neus Agulló, la professora i membre del CCOM Sandra Obiols i fonamentalment per l’autor del llibre, hi van intervindré diversos artistes. Tormo, que s’ha dedicat en cos i ànima a estudiar i escorcollar l’arxiu personal de l’artista, custodiat pel seu amic Antoni Miró, glossà la figura de l’Ovidi i ens avançà algunes de les aportacions que ens regala en el seu llibre. Aportacions inèdites de poemes, cançons, fotografies, cartells, manuscrits…. que fins ara no coneixíem. El món del teatre va estar representat, a més de Neus Agulló que ja hem esmentat, per la magnífica intervenció de Rosana Espinós i Juli Mira, que ens varen llegir i interpretar uns emotius textos literaris sobre la seua vida, acompanyats pel saxofonista Moisès Olcina. Pel que respecta a la cultura, va ser el jove poeta alcoià Miquel Cruz qui ens recità un poema que escrigué sobre el cantautor. I, com no podia ser d’una altra manera, també va estar representat el món de la cançó. En primer lloc intervingué el cantautor alcoià Jordi Gil, que va ser un dels seus amic , i que ens interpretà la cançó “Ai, Ovidi”. Un altre dels seus millors amics, el cantant Paco Muñoz, ens va contar anècdotes, alguna d’elles que contà en públic per primera vegada, que recordava dels concerts, batalletes i vivències que va tindre amb el cantautor alcoià. Anècdotes que ens van fer riure i copsar, una vegada més, el caràcter humil, compromès, senzill, lluitador i honest que va tindre l’Ovidi. A més a més, els músics Feliu Ventura i Xavi Sarrià també se sumaren a l’acte. Ventura, en solitari, ens cantà una de les seues darrers cançons, i tots dos junts ens emocionaren amb “Seguirem”. Una cançó que el grup “Obrint Pas” va escriure per recordar l’Ovidi, un títol que ens esperona a seguir la lluita, una lletra que ens diu, entre altres, “Amb la tendresa que ens deixares/amb les coses senzilles/amb la terra entre els dits/seguirem./Amb l'enyorança a les finestres/amb les cançons d'Ovidi/amb les lluites d'ahir,/seguirem. La nit també va tindre un record per al poeta de Burjassot. I és que Vicent Andrés Estellés per a Ovidi era més que un amic, era com un germà, i per això va musicar i interpretar molts dels seues poemes, especialment en el disc “Coral romput”. Així que l’acte es va cloure amb la cançó “M’aclame a tu”, cantada per Carles Linaresi Rebeca Sanjuán del grup Batà, i per Pau Miquel Soler, d’Arthur Caravan.
Una nit emotiva, sentida, on “tot va ser ben senzill i ben alegre”, on cadascú hi va anar, “perquè vull”, una nit de record i homenatge al músic, poeta, actor, cantant… que va ser Ovidi Montllor i Mengual. Una nit per donar suport a Jordi Tormo, que amb el seu treball rigorós, acurat i de formigueta ens ha tret a la llum aspectes inèdits de la vida i obra de l’enyorat Ovidi. Amb aquest nou llibre, que no heu de deixar de llegir, Jordi Tormo ha contribuït força a que Ovidi torne de les seues vacances i “ens emprenye amb les seues cançonetes”. Gràcies Jordi, pel teu impagable treball. Gràcies Ovidi, per tornar de les teues vacances i recordar-nos que cal seguir la lluita, per esperonar-nos a que, malgrat estar vint anys governats per una colla de corruptes, botiflers, immorals i beats hipòcrites, que tenen com a objectiu, entre altres, fer-nos desaparèixer com a poble, encara hi ha molts valencians i valencianes que no ens hem begut l’enteniment, i que lluitem per foragitar-los de les nostres institucions. I ho fem“amb tot allò que defensares/amb un somriure als llavis/amb un foc sota el pit,/seguirem.”. Seguirem Ovidi, arribarà el dia, no ho dubtem, i llavors “serà un dia que durarà anys”
Alcoi, 10 d’abril del 2015
