A primera hora esclatava la notícia del dia avui: el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) condemna Espanya per haver violat el dret a un judici just d’Arnaldo Otegi pel ‘cas Bateragune’. Creu que l’Audiència Nacional va actuar de manera parcial sentenciant-lo a deu anys de presó (que després es van reduir a sis i mig) i que prova d’això van ser uns comentaris que li va fer una magistrada en un judici anterior. La jutgessa de l’Audiència Nacional Ángeles Murillo li va preguntar si condemnava el terrorisme. Ell no va contestar, així que ella li va etzibar: “Ja sabia jo que no em respondria a aquesta pregunta”.
Aquesta mostra de prejudicis de Murillo li ha costat cara a la justícia espanyola, que torna a patir una vergonya internacional. Però més car li ha costat a Otegi, que ja ha passat els sis anys i mig sencers entre reixes i encara està inhabilitat per càrrecs públics. El judici a l’Audiència Nacional va ser al 2011, i només va poder aconseguir que el TEDH considerés el seu cas el 2015, quan ja havia recorregut tot el recorregut a Espanya. Set anys han passat en total.
Avui tothom n’anava ple de comparacions entre el seu cas i el dels presos polítics catalans, que també s’estan enfrontant a la justícia espanyola amb moltíssimes sospites de parcialitat i de no tenir un judici just quan arribi a principis de 2019. Fins i tot el propi Otegi ha demanat a l’Estat que faci quelcom per reparar la situació dels líders del procés veient que el TEDH farà una sentència similar en el futur. Amb tot, a la justícia espanyola li és igual. Estrasburg ha erosionat només una mica més la seva imatge, però no ha imposat cap mesura a part de la humiliació del posicionament en si, i si al 2026 (o encara més tard, si el TC congela el cas in eternum) ho torna a fer, tampoc els traurà la son. El pitjor que els podria passar és que Estrasburg els forci a treure’ls de la presó. Però ja hauran perdut set anys, o més, de les seves vides.
