Aquesta és una pegunta que m'he fet moltes vegades. Davant les dues ideologies imperants en aquest moment: els defensors de la unitat d'Espanya i els defensors dels drets humans del poble; ja sé que molts d'unionistes no estaran d'acord amb la classificació, perquè diran que ells també defensen els drets humans. I això és el que pos en dubte i esper que m'ho demostrin, ho esper d'assegut i no sé si en dormiré o no… esperant. Els defensors de la unitat d'Espanya que preconitzaven els llibres de Formación del Espíritu Nacional, quan estudiàvem els anys 50 i 60 del segle passat, són els mateixos que coincideixen amb els que insulten, peguen, escupen i destrossen mobiliari que no és seu. Vos heu fixat que quan veis persones que van vestides amb la bandera espanyola, en un moment o en un altre provocaran avalots i destrosses? És la potència que els transmet aquella bandera o són ells els que s'aborden a qualsevol tela que no sigui idèntica a la seva?
Per què s'entossudeixen a presentar-se davant el món com els bons, com els immaculats. És aquesta la seva religió? Són aquestes les seves normes? Negar el que fan mal fet? Creuen que negant-ho, queden com si no haguessin delinquit? Saben que fan el mateix que el que fan tots els delinqüents? Negar que hagin comès cap delicte. P:er tant, negar-ho és cosa de delinqüents. Si els que infringeixen la llei, ho neguen quan són acusats, quina diferència hi ha entre els vells i els nous delinqüents? Qui pegava amb una porra? Els policies i la guàrdia civil o el poble que intentava votar? Quins eren violents? Qui eren els violents a Palma? Els que s'embolcallaven amb la quadribarrada i l'estelada o els que lluïen la bandera espanyola i pedregaven una al·lota qu els deia fatxes o desmuntaven a la valenta una tenda de propaganda de l'ASM? Qui eren els violents a València? Els que es manifestaven a favor de la independència dels catalans del Principat o els ultradretans que s'havien agrupat per atacar-los? Qui eren els violents al Congrés espanyol? Els que defensaven el dret a decidir del poble català o els que els amenaçaven amb l'article 155 si no continuaven essent uns bons súbdits?
Joseph Goebbels, amic íntim d'Adolf Hitler, va dir que una mentida repetida adequadament mil vegades, es convertia en realitat. Sembla que Goebbels té molts de seguidors o molts de deixebles. Com si formàs part d'una doctrina, hi ha persones que s'entossudeixen a posar en pràctica aquesta consigna del nazi Goebbels. Això no els converteix en nazis, però sí queden convertits automàticament en mentiders. Esperen que es produeixi el miracle i que siguin molts els que creguin el que diuen, encara que sigui impossible. Avui he vist per televisió el ministre espanyol d'Exteriors que era entrevistat i repetia una mentida que ja es deu haver dit més de 1.000 vegades, perquè l'han repetida tots els capitostos del PP del Principat, els de “Ciudadanos” i els de Societat Civil Catalana. Allò que en espanyol no es pot viure ni a Barcelona ni als pobles del Principat. Que a l'escola es pot aprendre català, francès, anglès i altres llengües, però que no es pot aprendre espanyol. El periodista no s'ho podia creure, trobava que això era molt gros, però el capitost espanyol ho deia totalment convençut, no convençut que fos vera, convençut que ho havia de dir, que havia de seguir la doctrina de Goebbels.
També el president del PP del Principat, un tal Albiol, una persona que es veu que l'han aconsellat que es moderi, ja que es presenta davant el públic molt més moderat del que realment és, aplicava una altra de les doctrines dels qui ostenten el poder i no actuen democràticament. Per aconseguir els seus objectius recorren a la por. L'objectiu del PP, que mana al Govern central és que el president Puigdemont reculi, retrocedeixi, que digui que no va declarar la independència catalana. Fins ara s'ha amenaçat amb una sèrie d'accions: continuar endavant amb l'article 155 de la Constitució que ve a anul·lar l'autonomia de qualsevol regió, posar en marxa totes les possibilitats de la llei, que l'exèrcit és la garantia de la unitat del territori, que l'economia catalana i l'espanyola es poden enfonsar, etc. En canvi, Albiol amenaça de posar els mossos a càrrec de l'Estat i l'educació també, per corregir el fet que allà s'hi facin tants d'independentistes. Si aquesta mentida hagués seguit les passes de Goebbels, ja serien independents. Sembla mentida que un aprenent de polític com aquest senyor no sàpiga que els escolars sempre solen votar el que aprenen a casa seva i no el que aprenen a l'escola. I que l'escola, segurament parlarà del que significa la pau i la violència, però deixarà que siguin els alumnes que avaluïn l'actuació policial i la dels polítics com l'Albiol, però mai no s'ha dedicat a fer proselitisme. Lescola, senyor Albiol, mentre vostè es dedica a mentir, s'entossudeix a continuar educant. Ni tan sols els obstacles que vostè hi posa, impedeixen aquest tipus d'educació. L'escola deixa que els i les alumnes es dediquin a interessar-se a saber d'on procedeix la violència i la mentida, i qui són els que l'exerceixen. Els escolars són molt intel·ligents i no es deixen enganar per vostè ni pels seus.
