José Martínez Ruiz (Azorín) va viure més d’un quart de segle del XIX i 67 anys del XX. Va recórrer l’altiplà castellà per conèixer la situació social de la gent que hi vivia. Es va llicenciar en dret i es va dedicar a escriure llibres i articles a la premsa de l’època. Va conrear la narrativa i el teatre, i és considerat un dels escriptors més importants de la Generació del 98. Es pot considerar un intel·lectual que va viure els problemes de la seva època en temps de la monarquia i en temps de les dues dictadures i la guerra. És un intel·lectual espanyol que va conèixer tot l’odi que es fomentava des d’Espanya contra Catalunya.
Avui escassegen els intel·lectuals rellevants que s’hagin interessat per Catalunya, els seus problemes, i la realitat existent, com ho va fer Azorín. Molts parlen i repeteixen les crítiques que han realitzat persones que feien parlar el seu odi, que ha estat fomentat per un sentiment d’inferioritat davant una terra que era capaç de posar-se al dia, de treballar i de produir més que altres territoris de l’Espanya profunda. Per això, la majoria de persones acusaven els catalans de ser uns pesseters, perquè feien feina en lloc de dedicar-se a gandulejar.
No s’ha pogut consentir mai que Catalunya tingués entitat pròpia, que fos una nació, que tingués una llengua diferent a l’espanyola, una història i una cultura diferents, i que aquests trets identitaris poguessin servir en qualsevol moment per emancipar-se d’Espanya. Per això, hi ha hagut intel·lectuals, de dins i de fora, que s’han dedicat a inventar llegendes i mentides per intentar desmuntar l’edifici que durant onze segles Catalunya havia anat construint. És un fet incomprensible que no hi hagi intel·lectuals espanyols, d’aquests que no estan venuts a cap poder, que defensin la veritat dels catalans. Ha hagut d’esser una al·lota andalusa, que fa uns anys va venir a Catalunya, la que ha hagut de destapar el fet que va ser educada des de petita amb un odi total cap a Catalunya. Ha hagut d’esser aquesta joveneta la que ha hagut de dir que tot el que conten anticonvivències anticíviques és una total mentida, però els intel·lectuals continuen callant i mentint, quan parlen dels catalans.
És per això que agraesc una vegada més a Josep Maria Casasús, que hagi estat capaç de trobar i triar la peça històrica que va publicar el dBalears/Ara, el 10 d’abril, titulada “En su integridad”, que està formada per fragments d’un article d’Azorín del 1931, quan tenia 58 anys. Només vos en transcriuré uns quants. Qui el vulgui llegir sencer ja sap on el trobarà:
“[…]Todas las disciplinas: la historia, el derecho, la filosofía de la historia, la historia del derecho, la estética, la etnografía, el folklore, la poesía erudita, la poesía popular, la novela, la sociología, el derecho consuetudinario, la filología; todas las disciplinas, en suma, estudiadas para demostrar que Cataluña tiene una vitalidad propia, que Cataluña es una nación. […]
La ondulación de la historia de Cataluña es interesante; nada más curioso e instructivo. Seguir las fluctuaciones de la nación catalana desde la Edad Media hasta el presente es contemplar el más bello panorama. […]
Una historia de siete o más siglos, […] y cuatro centurias de inquietud. De inquietud para Cataluña y de preocupación para el resto de España. No ha habido sosiego ni para Cataluña ni para el resto de España en ese largo período. […] Y es hora de que la inquietud y la preocupación terminen. Cataluña tiene derecho a vivir su vida. El resto de España debe, sin más dilación, hacer que Cataluña viva su vida. […]“
No direu que no sigui preciosa i encertada la prosa d’aquest gran escriptor espanyol! És una llàstima, però sembla que els sistemes educatius de la dictadura i de la transició no han aconseguit intel·lectuals rellevants com Azorín. El paràgraf final que he transcrit es podria aplicar perfectament al procés en què es troba en aquests moments Catalunya.
On són els intel•lectuals madrilenys de la rellevància d’Azorín?
|
- Publicitat -
Publicitat