El problema no és que Cesc hagi demanat perdó, el problema és que no tenim coixí institucional per defensar a la gent que amb tota normalitat vol expressar la seva catalanitat.
Cesc es posa l’estelada a l’esquena i aquesta imatge no la capta cap càmera de TV3, estrany no? Resulta que TV3 capta fins i tot els esternuts de del President Sandro Rosell a la llotja, però no capta l’única senyera que un jugador del barça porta per celebrar la gran victòria d’ahir.
Mentre tota la caverna mediàtica comença una campanya d’incitació a la violència contra Cesc, la nostra, TV3, el President del Barça, i els nostres mitjans de comunicació silenciant el gest d’un jugador català. Resultat de tot això el mateix Cesc es veu obligat a fer una piulada de disculpa i la pregunta, perquè hem deixat sol a Cesc? On és el President Rosell? On són els seus companys jugadors? On són les nostres autoritats esportives? On són els nostres mitjans de comunicació?
La culpa no és de Cesc, la culpa és dels nostres líders polítics i esportius. Gràcies Cesc pel teu gest, per la teva piulada solidaria #jovullvotaradeuespanya però un esforç més, no et martiritzis per lluir la senyera de molts barcelonistes i molts catalans, vas ser tu qui ho va fer possible i molts t’ho agraïm de tot cor.
Lamento que el President Rosell no et fes costat davant tanta salvatjada dels mitjans de comunicació espanyols, una clara incitació a la violència que cap estament espanyol tampoc ha condemnat. M’agradaria que tant el president del Barça, i les autoritats esportives catalanes sortissin en defensa de Cesc i el seu dret a lluir l’estelada.
I la darrera gota que fa vessar el got, escrit aquestes ratlles en ple TN de TV3, on la presentadora anuncia tots els detalls no vistos de la final d’ahir, però cap referència a l’estelada, premi pel bon periodisme. Aquest és el cost de la nostra pertinència a Espanya,
