Hem quedat orfes del pensament d'esquerres. Polítics en actiu i jubilats, tertulians de ràdio i de televisió i opinadors de totes les categories pensen i escriuen igual. Repeteixen el pensament dels seus amos. Això ha passat en la qüestió del procés al Principat de Catalunya. El llenguatge s'ha usat segons ha convingut a cadascú, tothom pensant en com havia d'adoctrinar els qui els escoltaven. Ha estat molt curiós. Allà on veies clar que a les presons espanyoles encara s'hi tanquen presos polítics, responien que no n'hi havia, que eren polítics presos, i no deixaven de tenir raó, però no carregaven amb l'estigma dels presos polítics, que és allò que a tot el món es condemna; quan es parlava de polítics a l'exili, que s'havien hagut d'exiliar per no esser empresonats, et contestaven que el que hi havia eren delinqüents que havien fugit de la justícia, que eren fugitius que tenien ordre de recerca i captura. Uns diuen que han actuat en contra de la Llei, perquè ho han fet en contra de les disposicions dels tribunals, especialment del Tribunal Constitucional.
Però els exiliats, els empresonats i tota casta de “delinqüent” independentista tenen clar que l'únic que han fet és defensar la veu del poble, han defensat el seu programa electoral i han guanyat les eleccions, ja procuraran els “Ce essa” recordar-los que els que han guanyat les eleccions han estat ells. Els mateixos que volen adoctrinar en el sentit de convertir en males persones tots els que es volen separar d'Espanya també han inventat el nom de “ce essa” als que els poden superar en unes eleccions generals i deuen trobar que el nom de “ciudadanos” és massa, quan massa vegades actuen com a súbdits; i ja els va bé quan la gent actua submisa, sotmesa i com a súbdits, en lloc de com a ciutadans.
Els exemples són ben clars, uns actuen perquè defensen el dret humà a decidir que tenen totes les persones pel sol fet de viure en un país democràtic, i els altres diuen que si hi ha una llei que no et permet aquest dret, ja que no es pot exercir i si s'exerceix tal dret, per a uns, humà i per als altres, delictiu, seran enviats pel fiscal que ha elegit el Govern que impedeix l'exercici de la democràcia, als tribunals que s'encarregaran de llevar-lo del mig amb la presó incondicional i amb una estança tan perllongada com li passi pels nassos al jutge, que també sembla que actua de manera adoctrinada, ja que veu possibilitats de sedició i rebel·lió, allà on tothom sap que només hi ha hagut servei a la societat, com és el cas dels presidents d'Òmnium cultural i de l'Assemblea nacional catalana.
El darrer cas, més flagrant i que desconec com va transcórrer, perquè no aguant aquests aprenents de periodista que ho saben tot, sense esser especialistes en res, però més o manco sé que un càmera de televisió, crec que era, va usar del zoom de la càmera per absorbir i veure uns missatges del president Puigdemont I d'un conseller, ells diran del delinqüent Puigdemont, o del fugat. En aquests missatges entre ell i un conseller, reconeixia que els seus els havien traït, que els havien deixat sols i que el president Rajoy, amb el 155, els havia guanyat, doncs al programa dels matins que condueix Ana Rosa ho varen emetre com una gran exclusiva i ho varen difondre, de tal manera que això va descol·locar el partit de Puigdemont i ERC. Ana Rosa va considerar això com una gran victòria personal i que el seu programa havia aconseguit solet desmuntar, desbaratar i acabar amb el procés, tota contenta i orgullosa, com si ella mateixa fos el president Rajoy o la seva mà dreta. Si tots els capdavanters del partit en el poder parlen tan despectivament de Puigdemont i de l'independentisme, com si del mateix Rajoy es tractàs, deuen aconseguir un gran adoctrinament si el seu pensament és el que manifesta qualsevol persona a la qual se li demana la seva opinió sobre el tema. Mentre, jo em deman on és l'esquerra que hauria de defensar la democràcia per damunt totes les imposicions existents, encara que siguin en forma de lleis, que fa que un tal Pérez de los Cobos, encarregat de la policia i de la guàrdia civil durant el referèndum, digui que la llei està per damunt de la convivència, des de quan?
Tampoc no trobam l'esquerra en aquesta terra nostra, a les Illes, quan el Govern que tenim està disposat a suprimir el requisit del català a l'Administració pública de Sanitat. Com pot esser vençut en una qüestió tan bàsica com és el coneixement de la llengua catalana, oficial i pròpia, i que està manat per les nostres lleis, per la nostra Constitució, que és l'Estatut d'Autonomia, allà queda ben clar. Si el Govern fos d'esquerres no hauria de dubtar en defensar la necessitat d'aquest requisit i no hauria de ser vençut. Serà que pensen que ja no hi ha gent d'esquerres entre els votants? Queda gent d'esquerres o no en queda? Els va enterrar en Franco a tots dins les cunetes? Per què el Govern de les Illes Balears no és capaç de defensar la Llei com ho fa el Govern de Madrid?
