Omplim l’Estadi

La majoria de partits l’estadi fot pena. Sí, sempre recordem aquell any contra el Madrid quan el Figo tornava a Barcelona i que tothom era al seu lloc 15 minuts abans que comencés el matx. O aquell altre contra el Chelsea, la Juve o el Manchester… però la veritat és que la majoria dels dies hi ha moltes localitats buides. Són els inconvenients que suposa tenir la grandesa d’un dels millors estadis del món.
Sempre que es comença l’any es fan els parlaments dels jugadors (aquí i arreu) i es diu allò de “el camp ha de ser inexpugnable, i amb la col•laboració de vosaltres hem de fer que sempre guanyem a casa…” i bla, bla, bla. Però el cert és que molts dies preferim quedar-nos a casa. Els horaris televisius, d’una banda, i les possibilitats de veure el partit per un canal o altre, per l’altre cantó, ajuden a fomentar l’absentisme. És per això que crec un gran encert la fórmula del seient lliure i animo a tothom a utilitzar-la. Si tenim un mínim de compromís amb el club, no ens ha de costar de col•laborar en iniciatives per omplir l’estadi. Iniciatives que, a més del club, també acaben repercutint en el soci. Clar que sempre hi haurà aquell qui no vol que cap altre cul li escalfi el seu seient (en conec algun…), però raonablement hauríem d’aconseguir que tothom qui vulgués pogués acudir a l’estadi un dia o altre.
Un altre tema és aquell aficionat que, la veritat, millor que no hi anés mai. Personatges amb mentalitat miserable, que no han entès mai el futbol ni serien capaços de xutar un penal entre els tres pals perquè la seva panxa no els deixaria veure la pilota, gent tan curta que encara es pensa allò que “si jo pago, puc dir el que vulgui”, individus tan fàcilment manipulables pels grans mitjans de comunicació que aquell que avui és bo el cap de setmana següent serà un pesseter. D’aquests, que també n’hi ha uns quants, que no accepten res perquè ells, simplement, “fa molts anys que vinc al camp”, a aquests ja no els hauríem de deixar entrar. Si només volen que els facin un bon servei perquè paguen… doncs no cal que entrin a l’estadi. El Camp Nou és per als qui tenim un compromís amb el club, per als qui abans preferim el silenci que esbroncar un jugador nostre i muntar-li una campanya en contra, per als qui estem disposats a animar el nostre Barça. Per als qui volem que se sentin els càntics culers abans que els de 2.000 grecs, italians o anglesos que han colocat a la tercera graderia.