No m’ho imaginava pas més gran. Aquí tot sembla desbordant. Per posar-ne tan sols un exemple, el primer dia d’activació de la bústia electrònica d’eurodiputat plouen més d’un centenar de correus de ciutadans d’arreu dels Països Catalans i de tot el continent.
Mentrestant, en el ple constituent del Parlament, populars i socialistes tornen a escenificar la seva “eterna” aliança i es reparteixen la presidència. Mitja legislatura per a cadascun. I, malauradament, en els escons del PSC ningú sembla incomodat pel record de la seva campanya que va girar entorn del senyor Vidal-Quadras.
Què lluny són les institucions europees dels ciutadans catalans!. I, en canvi, quantes coses ens hi juguem! Ahir mateix vaig rebre una delegació de productors de llet; els nostres comerciants estan pendents del debat de la llei espanyola d’ordenació del comerç minorista que es deriva d’una directiva europea; les nostres universitats estan culminant el procés d’aplicació del Pla Bolonya…
Un cop acabada la sessió, observo les banderes dels 27 estats i n’hi trobo a faltar una. Imagino el dia que, en lloc dels set eurodiputats escollits a Catalunya, tindrem almenys 13 representants d’un estat propi. Ara, a tocar de peus a terra sense deixar de somniar. Segur que no serà fàcil, però, per arribar-hi, sembrarem sense descans.
Article publicat a l´Avui el 15 de juliol de 2009
