- Publicitat -
Per molt que tot sovint es vulguin fer els simpàtics, la gent de parla castellana, en general, ens odia. Us explicaré un fet que a la meva dona i a mi ens va semblar singular. En un viatge, estàvem passejant pels carrers d'Alesund (Norge) i coincidint amb un grup de castellans, al notar que nosaltres érem catalans, van començar a malparlar de Catalunya, dels catalans i no sé que deien de fronteres que haurien de passar si algun dia venien a Catalunya, de si podrien parlar en castellà a la nostra terra, etc..etc.. Jo els hi anava a contestar, però la meva dona va dir-me que ho deixés córrer. L'únic que vaig poder comentar amb ella va ser : Mira quina mala sort, fins i tot aquí a Norge, hem de trobar-nos gent castellana que ens odia! L'altra cara de la moneda va ser a Bergen (Norge), al mercat de peix al port, vam poder parlar en català….És clar, que eren estudiants de Girona, Igualada i Barcelona. I això era el 2007.
Cinc anys han passat, des d'aquest fet que vam viure en el nostre viatge a Escandinàvia, i l'odi anat augmentant cada dia. Hem escoltat declaracions contra Catalunya, insults, diners que no arriben, un Estatut aprovat pel poble català i el govern central i dut pel PP a judici, perquè el TC el pogués jutjar i passar-li el ribot, deixant-lo més escanyolit del que ja era al principi.
Ja estem acostumats a l'allau de bajanades que han dit fins ara i les que escoltarem fins aconseguir la nostra independència.
De moment, la Soraya, la Rosa Díaz, el Rubalcaba, el Navarro, l'Alícia, la Cospedal, el Rei i “tutti quanti”, ja n'han dit de l'alçada d'un campanar, i no anomeno el Rajoy per que aquest no diu gairebé res!
Una, parla d'anul-lar l'autonomia de Catalunya, un que si demanem separar-nos d'Espanya el tindrem “davant”, un parla de federalisme, una que hem de respectar la constitució, l'altra que no podem parar les dues mans – una per demanar la sobirania i una per a demanar diners -, el rei demana unitat i que ens deixem de perseguir quimeres… (no deu voler que als catalans tinguem els cabells blancs, ja que potser coneix el refrany : “Quimeres i desenganys tornen els cabells blancs”)
De moment, la Soraya, la Rosa Díaz, el Rubalcaba, el Navarro, l'Alícia, la Cospedal, el Rei i “tutti quanti”, ja n'han dit de l'alçada d'un campanar, i no anomeno el Rajoy per que aquest no diu gairebé res!
Una, parla d'anul-lar l'autonomia de Catalunya, un que si demanem separar-nos d'Espanya el tindrem “davant”, un parla de federalisme, una que hem de respectar la constitució, l'altra que no podem parar les dues mans – una per demanar la sobirania i una per a demanar diners -, el rei demana unitat i que ens deixem de perseguir quimeres… (no deu voler que als catalans tinguem els cabells blancs, ja que potser coneix el refrany : “Quimeres i desenganys tornen els cabells blancs”)
L'últim que ha vingut acompanyar tota aquesta fauna, ha sigut el Wert que no sé pas d'on ha sortit. Potser d'una caverna de “ l'any de la picor”, lloc que no hauria d'haver abandonat i així no hauríem d'aguantar les seves dèries i gracietes.
No entenc als d'allà. Ens envien insults de tota mena, ens prohibeixen coses, diuen que som insolidaris i només fem que demanar diners; i ara diuen que Catalunya és la causant de la mala imatge que té Espanya davant Europa.
Amb tot, no volen deixar-nos anar i tenir-nos junts amb ells, per poder odiar-nos tota la vida. O són pallussos o masoquistes. ¿Perquè, qui vol estar junt amb algú que odia, i segons ells, és insolidari i dóna mal exemple de cara a Europa? Són motius suficients per engegar-nos a dida! Doncs no!
Això sí, nosaltres no podem demanar ni fer res, només abaixar el cap i sotmetre'ns al que ells manin. Recordeu la cançó de La Trinca, el “Califa”, aquella de l'article 26 on diu que el califa en cas de compromís, pot passar-se per l'engonal totes les lleis del país? Doncs això, és el que fan tots aquests “califes” que he anomenat i altres que sortiran, com el Wert.
Totes aquestes bajanades que hem d'escoltar cada dia posen la constitució per davant de tot; i la democràcia? Si no estic confós, la democràcia és la “Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants”
Així doncs, la constitució espanyola i l'estatut català han d'estar per sota de la democràcia. Primer que tot la democràcia.
Totes aquestes bajanades que hem d'escoltar cada dia posen la constitució per davant de tot; i la democràcia? Si no estic confós, la democràcia és la “Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants”
Així doncs, la constitució espanyola i l'estatut català han d'estar per sota de la democràcia. Primer que tot la democràcia.
I els d'aquí, els porucs i plens de pors tampoc els entenc. Es passen dies i setmanes anant a tertúlies de ràdios i televisions, i escrivint als diaris articles d'opinió, amenaçant-nos un futur negre, fosc, pessimista i apocalíptic on una Catalunya independent no pot ser viable. I quan serà viable? Per que aquest tema de la viabilitat segueix com sempre.
Sinó, llegiu que diu Josep Pla a les seves Cròniques Parlamentàries en l'article La Qüestió Catalana : “Es fa cada dia més difícil de parlar, de Madrid estant, de la qüestió catalana. La meva personal opinió és que els esdeveniments de Catalunya, són mirats, a Madrid, i en general a tota la Península, amb una aprensió notòria, aprensió que els discursos oficials que es pronuncien aquests dies no arriben pas a esvair ni dissimular”
Us sonen aquestes paraules? Això ho va escriure Pla, el 5 de maig del 1931. Han passat 81 anys i seguim igual.
Quants anys més han de passar per una Catalunya independent viable?
Us sonen aquestes paraules? Això ho va escriure Pla, el 5 de maig del 1931. Han passat 81 anys i seguim igual.
Quants anys més han de passar per una Catalunya independent viable?
Per això deixeu-me cridar, imitant l'Obèlix : “Estan bojos aquests espanyols”
Publicitat
