Com deveu saber, la presència de mestres valencians a les nostres escoles s’ha convertit en un fet habitual, afavorit per una legislació que els dóna totes les facilitats per exercir a Catalunya. No em vull posar, però, amb la peculiar discriminació que suposa que, mentre el seu "idioma" és considerat per l’administració catalana com idèntic al català (ves per on!), no succeeix el mateix en cas que un mestre català vulgui exercir a València, on el nostre "idioma" és considerat d’una altra gal·làxia. Amb aquest singular beneplàcit, i aprofitant l’enorme demanda existent a Catalunya, el professorat valencià s’ha convertit en un autèntic tapaforats del conseller Maragall. Aquest, en efecte, a pesar de l’evident manca de mestres catalans, no ha dubtat a promocionar una autèntica fugida endavant amb l’aplicació generalitzada de la sisena hora, cosa que ha requerit una contractació massiva de professionals, en gran part valencians. Això ha produït a les nostres escoles una greu inestabilitat pels nocius efectes d’una picaresca administrativa inadmissible: apuntar-se alhora a les llistes d’espera de llocs de treball de les dues comunitats autònomes. Vet ací les conseqüències:
El curs passat, a l’escola d’un petit poble, va venir, en substitució d’una mestra en excedència, un mestre de música valencià que havia de dur durant tot el que restava de curs la seva especialitat i la tutoria d’infants de set anys. Amb tota la bona voluntat, ens hi vam reunir hores i dies per aclarir-li tots els entrellats curriculars i organitzatius. Feina en va: dues setmanes més tard, el bon valencià se’ns acomiadava a la valenta al·legant que li havien atorgat plaça a la seva província i que (evidentment) preferia ser a 20 km del seu domicili que a 200. El seu substitut fou un altre músic valencià, però professor d’Institut!!!, que va haver de compaginar la flauta amb la lectoescriptura de canalla de set anys, a l’espera d’una trucada salvadora des de terres alacantines. Aquest curs, un altre cop, una mestra valenciana ocupava la plaça d’interinatge: arriba el mes de gener i -adéu i moltes gràcies- ens comunica que ens tornem a quedar penjats perquè la reclamen de les llistes de Valància. Quantes vegades més es repetirà aquesta situació?
Sr. Director, no li faig aquesta carta per lamentar la professionalitat dels mestres valencians (que és formidable) sinó per criticar una peculiaritat administrativa injusta que permet als treballadors del País Valencià obtenir tots els beneficis de la nostra oferta educativa (des de mestres d’escola a alumnes d’Universitat!), amb una evident discriminació per als nostres estudiants i treballadors i amb clars perjudicis per a l’estabilitat dels nostres centres educatius.
Josep-Maria Forcadell
Professor
