Aquesta vesprada ens arriben les novetats de Waterloo sobre quina podria ser la resposta a la sentència als presos polítics que segurament coneixerem ja a la tardor. Dues opcions: la primera, eleccions al Parlament, que és l'opció que barallen des de fa mesos els partits, i l'altra, un referèndum organitzat per la societat civil amb el recolzament del govern, però sense implicar-se.
Fa uns dies que en vàrem parlar. Quin èxit podria tenir un referèndum organitzat, per exemple, per l'ANC, on el govern es desmarcaria de la seva organització, i la ciutadania no percebria que els polítics s'arrisquen? Segurament una participació força baixa. Altra cosa seria que el context acompanyés (i no sembla que anem cap aquí) o que aconseguíssim implicar l'entorn comú (per què ho haurien de fer si no hi ha res que els motivi a fer-ho?). L'entorn Puigdemont, i després de la cimera d'aquest cap de setmana, plantejaria que això es produís el Primer d'octubre de 2020. D'aquí a un any i tres mesos, amb l'objectiu d'aconseguir superar el 50% dels vots a favor de la independència. Jordi Sànchez demanava que siguin les entitats i no els partits les que liderin la resposta.
Malgrat les bones intencions, la situació és molt difícil. No hi ha res que cridi a fer un nou referèndum. Els partits no s'hi han mostrat a favor (de moment), i l'esquerda al Govern de la Generalitat s'ha fet més grossa, després del pacte entre PSC i JxC per la Diputació de Barcelona. Sobre aquest tema, avui els postconvergents han demanat a ERC que faci una proposta de pacte per la Diputaciío, i que es comencin a revertir pactes als ajuntaments amb el PSC, cosa que saben impossible tant per ERC com per ells.
Esquerra ha demanat que JxC recapaciti, perquè encara hi son a temps de no haver de revertir res. Al Pallars Jussà, la pressió de l'entorn ha fet que Junts per Catalunya renunciés a entregar el Consell Comarcal al PSC, però al Maresme, una altra de les comarques en disputa, el pacte, que està molt avançat, sembla més difícil d'evitar. Caldrà veure si les entitats poden ajudar a fer pressió, per evitar un altre regal als de Miquel Iceta.
En definitiva, veurem què passa al final, però el referèndum no ha seduit ni partits ni entitats. L'ANC advoca per tornar a la unilateralitat, perquè ja tenim el mandat de l'1O, i la CUP pregonta tirar cap aquí, però preparant bé el terreny, un postulat similar al d'ERC, però un punt més atrevit. Sobre els cupaires, la ponència congressual que preparen sembla que podria incloure una clàusula mitjançant la qual dirigents com David Fernàndez, Isabel Vallet o Quim Arrufat podrien tornar a presentar-se a les eleccions al Parlament. Una esmena al codi ètic que segurament els faria més útils, car vivim en un temps en el qual s'ha vist que no podem anar cremant lideratges tan ràpidament, perquè no ens en sobren pas.
