Les batusses dins de la majoria que formen els partits independentistes al Parlament han evidenciat que l’acció de l’Estat és eficaç i està aconseguint el que volia: Que ens barallem entre nosaltres mateixos i així, nosaltres mateixos, li fem el joc brut per afeblir la nostra idea, per diluir les nostres intencions, per invalidar el nostre vot.
Darrera de tot hi ha aquesta piconadora amb bateria de llarga durada que ens redueix a una minoria d’edat perpetua, a una tutoria indispensable i que no ens deixa créixer… que ens te com a nens i nenes que juguen al que l’Estat els diu que és el més convenient i que, frustrats, ens barallem entre ells per allò que volen fer i no poden, o no els deixen.
Deslliurar el país que molts de nosaltres portem al cor és bastant més fàcil que deslliurar el país real, el que ens toca viure cada dia, Es més, convindríem que no hi te res a veure.
Fa setmanes, mesos, que ens han dit, i molts de nosaltres moguts pel desig hem volgut creure, que això de la independència estava penjat a la estanteria, a l’abast, a tocar, i fa setmanes, mesos, que al despertar-nos cada dia veiem que, pot ser si, però que no és un dia millor, ni pitjor, ni diferent, que l’anterior, i ens donem compte que si el poder despertar-nos d’una altra manera depèn de l’humor d’unes dotzenes de persones, val més deixar-ho córrer.
Desprès del proper diumenge, independentment de quins siguin els resultats, el procés ha d’encarrilar-se ferm, directe i amb decisió. Ha de quedar clar que, això, la moció de confiança al President i al Govern, que a Madrid no ens donaran ni el bon dia, o qualsevol altra cosa que pugui succeir, el projecte polític que representa una bona part de la ciutadania catalana segueix endavant, d’una manera o d’una altra.
Tenim una altra oportunitat, i més val no confiar en que n’hi seguiran havent. S’han acabat les provatures i assaigs independentistes, i no convé seguir donant la impressió de que res val per a res.
Pel be de tots plegat, o anem o ens quedem.
