Sigui dit per endavant: ni he estat, ni sóc ni seré reagrupat, de la mateixa manera que no he estat, no sóc ni seré de cap col·lectiu humà on m’hagi d’inscriure voluntàriament (prou desgràcia tinc de pertànyer al gènere humà perquè m’hi van inscriure en néixer sense consultar-m’ho). I sigui dit d’entrada: la meva simpatia per la gent de Reagrupament és, tret d’honorables excepcions com el Doctor mateix, nul·la. De fet, menys que nul·la: part (part, reitero) de la gent reagrupada amb qui he tingut l’ocasió de coincidir només m’han demostrat ser homínids, miserables mal educats, gentola mesquina de covardia previsible i cinisme involuntari a qui l’escola no va fer cap profit. Ep, en el seu descàrrec, val a dir que poc menys per sota de la majoria d’exemplars dits humans que he de suportar a diari.
Aclarida la qüestió, per desgràcia necessària per evitar les temptacions d’algun lector cretí de veure-hi afinitats personals en les meves opinions polítiques, em torno a treure el barret amb la responsable, lliure, lúcida, coratjosa i per tant admirable decisió de Rcat de declarar obertament la seva postura de donar suport a CiU a les eleccions catalanes. I no només per l’atreviment de dir-ho ni per la manera com el Doctor rebla el clau en afirmar “no sento cap simpatia per CiU”, sinó per l’encert –apriorístic, com no pot ser altrament– de la decisió. Un cop més, el Doctor i els seus demostren patriotisme per sobre de partidisme, i hi veuen prou clar per adonar-se que als catalans ens queda una última bala, anomenada CiU, a la recambra, i que per tant de res no serveix dubtar de si serà o no de fogueig, per més que interiorment en puguin tenir seriosos dubtes, i més que raonables.
És veritat que en aquest moment abocar-se amb CiU és probablement abocar-nos a més subordinació a Espanya, i que ens quedi novament cara d’imbècil davant la nova traïció convergent. Però no abocar-se a CiU, dividir el vot, no enfortir al màxim el guanyador, significa l’absoluta certesa que anem de pet cap a la mort nacional. Perquè estem agonitzant. Les coses són així, Mas sortirà reelegit president amb diferència, i quan un agonitza accepta prendre l’únic xarop que té, per mal gust que tingui i per incerta que sigui la seva efectivitat sobre la nostra greu malaltia. I l’única cosa amb aspecte de medicina que tenim a mà es diu CiU, i això a risc que sigui verí, tal com sempre, efectivament, ha estat aquest partit per a aquest poble. Així les coses, si el mes que ve no prenem una bona dosi de CiU morim segur, i si el prenem, hi ha la miraculosa possibilitat (per a la gent de fe que s’ho vulgui creure) que ens en sortim.
Altra cosa és que jo, personalment, com que no sóc home de fe, ni en estat de coma etílic votaré CiU ni cap altre partit actual del Parlament. Com a ateu, no penso recórrer a un acte de fe confiant en CiU a l’últim moment davant la mort imminent nacional. I això, al fil del meu argument, és reconèixer que la meva abstenció serà sinònim de fer feliç a Espanya. Contradictori? Imbècil? En qualsevol cas, l’abstenció d’algú que considera des de fa temps que som clínicament morts. I ho veig així perquè entenc que ni el país, ni en conseqüència els seus polítics, no valen mig pet, i per tant no n’espero miracles. I tant de bo m’equivoqui i, tirant-me en cara el meu error, d’aquí a un temps els creients en Sant Mas em ressusciteu el dia del nostre alliberament. Tant de bo passi.
Per cert, sensacional l’última estupidesa que no fa més que demostrar una vegada més el patètic nivell nacional de què parlo. A la recent entrevista de Rac 1, Jordi Basté tira d’arxiu i agafa un tall de veu del Doctor de fa dos anys on aquest diu que “cal ser idiota per ser independentista i votar CiU” per, suposadament, deixar el doctor en evidència per la seva contradicció. Llàstima que, naturalment, de contradicció no n’hi ha cap, perquè el que s’hauria d’haver qüestionat Basté és la pregunta inversa, cosa que no va fer i que de tota manera no hauria correspost preguntar-li al Doctor, sinó a CiU. És a dir: en què s’ha contradit CiU perquè ara el Doctor hagi canviat amb tota lògica de parer? I en tot cas, posats a fer Basté la pregunta pertinent al Doctor, aquesta hauria d’haver estat: quina credibilitat li mereix a vostè ara CiU, senyor Carretero, davant el seu sobtat canvi de discurs? Però en fi. Suposo que això és demanar massa a un periodista de primera línia d’un país on la primer línia és la tercera regional del primer món, i això per no dir del tercer.
Algú posarà el crit al cel i em dirà que hi ha altres opcions independentistes a votar abans que CiU. Però jo ho dubto, i no perquè ara m’hagi tornat ximple i defensi CiU com a partit, i encara menys independentista. I és que puc respectar el senyor Junqueras, però encara és hora que Esquerra demostrin (no que diguin, que últimament ho diuen molt) ser independentistes (no cal entrar en detalls sobre el seu paper galdós amb el tripartit, oi?). Pel que fa a SI, tampoc no m’estendré perquè parlar d’evidències em fa mandra. Em limitaré a recordar la seva actitud sistemàtica de no arribar mai dels mais a cap ni mig acord amb l’independentisme, coincidint curiosament amb els interessos de CiU quan, sense anar més lluny, fa uns dies Mas també va girar l’esquena a la proposta de Carretero de fer coalició independentista amb “els millors” encapçalant el lideratge, en una nova mostra més d’intel·ligència i generositat patriòtica del Doctor i de gasiveria miserable partidista de Mas i el seu partit, per a qui tanmateix Rcat ara encertadament demana el vot. I la CUP? Després d'anys cagant dubtes, decideixen presentar-se ara, en el moment més oportú… pels collons (tot i que de collons anirà per enfortir encara més CiU).
Per cert, on para últimament el meu ídol Duran? Està missing? L’amaguen? Per quina raó? No l’han fet fora del partit, oi? És curiós… Ep, però tant se val, no us ho pregunteu, que no és moment de fer-se aquestes preguntes. Si creieu que aquest país encara té opcions d’alliberar-se a través de l’últim que li queda on aferrar-se, un partit que ara es veu que ha vist la llum i que s’ha tornat decent de cop i volta després d’enganyar, trair, anorrear mentalment i arruïnar materialment el país durant dècades, feu cas al Doctor i voteu CiU. És el partit que jo votaria si em decidís a votar. Pero per a això em caldria creure en els miracles com a últim recurs on aferrar-me. Això no significa que us aconselli quedar-vos, com jo faré, a casa. Una cosa és ser descregut, i l’altra és incitar els altres a practicar amb el trist exemple.
Anuncio als lectors que ja està a la venda la meva nova criatura literària, el recull de nou narracions Un grapat de mala herba (La Magrana), que trobareu a les llibreries principals.
Ricard Biel
