Benvolguts senyors
Us escric per cinquena vegada tot i que fins ara no heu fet massa cas a les meves sol·licituds, segurament per la meva nul·la orientació monàrquica.
En la darrera carta, l'any passat, vaig demanar-vos entre altres coses sobre la votació sobre la independència de Catalunya: “Feu de manera que els arguments a favor i contraris a la votació siguin nets, explicatius, sense amagar els desavantatges de cada posició i sense exagerar els factors positius”.
No tan sols la votació no s'ha dut a terme sinó que les argumentacions clares, tant a favor com en contra, no s'han produït, de manera que estem pitjor que abans malgrat dues o tres manifestacions puntuals de molts i molts catalans.
Reconec que una bona part del problema es troba a Catalunya. La imatge de recels i de por de perdre lideratge que demostren els partits favorables a la independència fa posar en dubte la capacitat d'autogovern que comportaria el fet de votar i guanyar.
Molta gent favorable en un primer moment a la independència va refredant els seus ànims davant el guirigall dels partits en els quals confiava.
Perdoneu-me si amb la il·lusió que d'infant em vàreu donar us escric aquesta carta que, per primera vegada, no us demana res. Si les coses milloren, potser tindré en el fons de la meva ànima una petita esperança que m'heu escoltat. Qui sap…
