Molt lluny d’aquí, en concret a 22.000 km, i al mig de l’oceà Pacífic, hi ha un arxipèlag que, sorprenentment, forma part del territori francès, la Nova Caledònia. Aquestes illes van ser considerades una colònia francesa des de la primera meitat del segle XIX fins al 1946. Als anys 80, els enfrontaments entre França i el Front de Libération National Kanak Socialiste (FLNKS), que propugnava la creació de l’Estat Independent de Kanaky, van derivar pràcticament en una insurrecció general.
Els dos bàndols es van veure obligats a iniciar unes negociacions que van concloure el 26 de juny de 1988 amb els Acords de Matignon, que preveien un estatut transitori per a un període de deu anys i, atenció, posteriorment un referèndum d’autodeterminació. El mateix president François Mitterrand, líder de l’esquerra francesa jacobina, va signar el decret que autoritzava la consulta d’independència. És a dir, Mitterrand va acceptar que, més enllà del projecte nacional francès, hi havia la democràcia, el dret a l’autodeterminació.
El maig del 1998, en finalitzar el període transitori de deu anys, però, els representants de les dues parts van signar l’Acord de Nouméa, que ampliava les competències autonòmiques i que, al mateix temps, posposava el referèndum d’autodeterminació fins algun moment entre el 2014 i el 2018.
Aquest cop, però, tot fa pensar que el termini es complirà, sobretot tenint en compte que a les eleccions del 10 de maig d’enguany, els partits independentistes van pujar de 18 a 23 escons d’un parlament autonòmic de 54 representants.
És cert que, tal com van explicar els líders independentistes canacs al Parlament Europeu el 16 de setembre, l’Estat francès reprimeix el moviment sindical secessionista de l’arxipèlag amb molta més duresa que els sindicats que actuen a l’hexàgon. Prova d’això, diversos líders sindicals de Nova Caledònia estan empresonats. Una repressió desmesurada, fruit, almenys en certa mesura, de l’herència d’una mentalitat colonialista, que pretén afeblir el moviment independentista.
Però alhora, també és cert que l’Estat francès ha reconegut el dret a l’autodeterminació de Nova Caledònia. És a dir, ha obert la porta a renunciar a part de la seva sobirania reconeguda internacionalment.
Durant el s.XX a Europa han sorgit 24 estats. Evidentment, la pràctica va molt per endavant de la legislació. Però, a poc a poc, amb perseverança, anem avançant.
Article publicat a El Temps el 13 d’octubre de 2009
