Nous mamadors

Constantment “ floreixen nous mamadors “, que jo no se si la vaca donarà per tant , principalment en moments que seria recomanable reduir despeses administratives , procurant que la feina de tres funcionaris la fes un de sol, amb el mateix temps ; (faig aquesta observació , perquè per el fet recollir una targeta , a l’ajuntament que ni tant sols a de ser signada, hi havia tres persones disposades a fer-me l’entrega, desprès de tres cops d’anar per aquesta gestió), però la cosa no va per aquest camí , perquè cada dia els governants necessiten mes assessors i mes col·laboradors , per portar els llibres de un despatx a l’altre i per netejar els vidres dels cotxes i estendre catifes ; com que la venta d’habitatges s’ha posat difícil i complicada , , resulta que el govern de la Generalitat ha buscat un reforç per ADIGSA (A què ens dediquem? Gestionem, impulsem i executem les polítiques d’habitatge en el territori, dins dels àmbits de l’habitatge social, l’accés a l’habitatge, la rehabilitació i millora del parc públic i l’administració i gestió d’habitatges públics i privats.), en les Diputacions de Barcelona i Girona , per si no teníem prous mamadors a Catalunya , perquè es de suposar , que cadascun d’ells no farà la feina de tres , com soc esmentat en un principi: que en farem de tots aquests endollats , quan funcioni les vegueries ?, o es que desprès dels diners que ha costat fer els estudis pertinents , i els debats que de ben segur que alguna despesa comporten , ara només falta que ho deixem corre tot , i d’aquí vint-i-cinc anys en tornarem a parlar , com sembla que pot succeir des del moment que les diputacions , cada dia es consoliden mes , principalment en grans sous .
A mi m’agradaria saber , si la majoria dels ciutadans de Catalunya , creu que es necessari , tanta gent endollada per administrar o per decidir el futur d’aquest país , si tenim en Compta : els ajuntaments , els consells comarcals , les Diputacions i les delegacions del Govern, com també el Departament de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de Catalunya, amb el seu corresponent Departament de Mobilitat; que ja n’hi ha per llogar-hi cadires.
Hom queda barratibat , quan d’alguna manera es connecta amb el Parlament de Catalunya per seguir els debats , i només quan el President crida a votació es quan es veu el Parlament gaire be ple ; però un cop s’ha votat, en pocs moments torna a quedar vuit ; ho sia que la majoria dels diputats no s’han assabentat de res del que han votat , perquè no han estat presents en els debats de les ponències , o de les esmenes .
Tota aquesta falsa política , em fa sentir manipulat i a l’hora espremut, perquè els defensors dels drets dels ciutadans no son a la política per convicció , sinó que hi son per conveniència , i això a l’hora de votar es quan queda manifestat votant segons els criteris dels portaveus dels partits. Màrius Viella La Bisbal d’Empordà 3-7-2009 T/. 972640762