Notre-Dame

Avui, un dilluns de setmana santa, en ple procés electoral i enmig del 'Judici del Segle'; en el moment menys inesperat de la història, i després de sobreviure a dues guerres mundials i una revolució francesa, la catedral de Notre-Dame de París ha patit un brutal incendi que ha cremat la part central i de darrera de l'església més cèlebre d'Europa, situada a la capital de França, París. Res no indica cap indici de terrorisme. Ara mateix, tot apunta què enmig d'unes simples tasques de manteniment s'hauria originat un incendi colossal i de conseqüències transcendentals. Les imatges d'una Catedral antològica del segle XIV que crema a cor que vols i es desfà com si fos l'estructura del Dimoni de Badalona la nit de Sant Anastasi, és molt impactant. Veure caure l'agulla de fusta del segle XIII i de plom del XIX en ple segle XXI de manera dantesca, quan crèiem haver superat aquestes coses, és frapant. En dies com avui, en què la història es torna fràgil com quan observàvem impotents la destrucció de patrimoni de la humanitat a l'Orient Mitjà (a llocs com Palmira) a mans d'Estat Islàmic, les paraules es tornen sobreres i la tristor ho acapara tot.