Sé que hi haurà qui dirà que ja torno a tocar un tema recurrent, el que no sé si que, pel fet de que a hores d’ara ja ho sap tothom, tothom li dona la importància que per tots te.
El dèficit fiscal de l’Estat amb les Comunitats Autònomes que aporten més del que reben, principalment i per la part que ens toca Catalunya, sempre s’ha venut que era per equilibrar els territoris de l’Estat. D’aquesta manera, quatre Comunitats sempre han tingut que aportar a l’Estat molt més del que els hi tocaria, amb la única explicació que per compensar el que les restants quinze no hi podien contribuir.
Això, com es pot veure per la història d’aquests 35 anys, no ha produït l’efecte i és el conte de mai acabar i ara, amb les retallades, agreujat pel fet de que, en el nostre cas, el suc dels nostres sacrificis se’l beuen tots del mateix got i quasi be no en queda per nosaltres mateixos.
El dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, del 9% del nostre PIB, anual i acumulat, ens ha deixat sense capacitat d’eixugar errors anteriors, però també sense liquiditat per acabar el mes, i ha servit per estar pitjor que la majoria de les que reben, any rere any, la nostra “solidaritat”, i ha estat un abocador a fons perdut per malbaratar mils de milions en infra-estructures sense cap sentit i només per clientelisme polític en zones on no era urgent, i pot ser ni necessari fer-ho.
Per completar la informació, dir que, amb dades del 2010, el que aporta en PIB Catalunya a l’Estat son més de 200.000 milions d’euros, el que representa quasi el 20% del PIB estatal, la que més. Mentre que, per exemple, Galícia 57.000 milions -5% del PIB estatal-, Extremadura 17.000 milions -no arriba al 2%-, i La Rioja 8.000 -no arriba a l’1%-. Aquests tres exemples no estan agafats aleatòriament si no pel fet de les declaracions dels seus màxims representants polítics, tots ells ves per on, en el mateix sentit de “Catalunya pide i (Galicia, Extremadura, La Rioja) paga”.
Això, tothom ho pot saber consultant les dades oficials sobre el PIB de l’Estat i de les CCAA.
“Cataluña sigue siendo la región que mayor peso tiene en la economia española”, segons dades de l’I.N.E. en 2011, valorades i analitzades per Antoine Kerfant.
Encara que, ara per ara, és molt prematur parlar en aquests termes, cal començar a prendre notes i deixar anar supòsits que, en tot cas i arribat el moment, mai seran de més, com per exemple, en cas de finalment iniciar el camí per la independència, que ningú tingui la ocurrència de demanar a Catalunya “daños y prejuicios” perquè, com es pot veure, i tothom que viu a Catalunya ha de saber i tenir present, si algú te tot el dret de ser compensat per l’afebliment sistemàtic a que ha estat sotmesa és Catalunya.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
