Molts fets diminuts poden arribar a tenir un efecte impressionant. Ramon Muntaner, el 1328, a la seva Crònica, utilitza l’exemple de la Mata de Jonc. “I si algú em demana: “En Muntaner, quin és l'exemple de la mata de jonc?”, jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l'arrencaran, encara que alguns més s'hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l'arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà”. Aquest escrit me l’ha fet recordar Artur Mas, quan ha decidit avançar les eleccions al mes de setembre. Unes eleccions amb un programa dels partits per poder decidir el seu futur, es a dir, la continuïtat dins l’Estat espanyol o la llibertat, l’eliminació de les cadenes i la consecució de la independència. Encara que això ho han de votar democràticament els ciutadans del Principat.
M’he demanat per què no es volia continuar dins l’Estat espanyol i se m’ha ocorregut una altra metàfora pagesa amb els records de la infància. He evocat les collites de blat i d’ordi, el conjunt de brins que formaven les gavelles, unes quantes d’aquestes que formaven les garbes i entre vint i trenta garbes omplien un carro llarg i es duien a l’era on es batria i se separaria el gra de la palla. He pensat que incomptables brins, malifetes, que havien arribat a ser gavelles, garbes i carros llargs plens havien aconseguit que moltes persones dels Països Catalans no poguessin continuar vivint dins un estat que no els considerava ciutadans, sinó persones alienades i aportadores de riquesa per a la resta, sense cap consideració per la personalitat diferent que tenien; persecució de la llengua, de la cultura i de la identitat; i molts de brins de malifetes havien aconseguit que molta gent del Principat volgués independitzar-se. Si els governs espanyols continuen així, fent el mateix, més prest o més tard ocorrerà que la majoria de persones es desalienaran a la resta dels Països Catalans.
No fa falta llegir massa per trobar brins de malifetes arreu i dia rere dia: L'empresa concessionària del magatzem de gas Castor, Escal UGS va rebre la compensació de 1.350 milions d’euros, el passat dimarts 11 de novembre, aprovat pel Consell de Ministres, a través d’un Reial Decret; un 66% d’aquesta empresa és d’ACS, empresa que presideix el president del Madrid Florentino Pérez. Rafael Ribó, síndic de greuges, demana a partits, governs i parlaments que recorrin davant del TC per fer reversible el pagament, que serà carregat a la factura del gas del poble durant 30 anys, quan neguen els doblers que deuen a la Generalitat de Catalunya i s’han d’haver de retallar els drets socials, la sanitat i la dependència. Es veu que Espanya primer paga els especuladors.
La ministra Báñez diu que les pensions de Catalunya es paguen gràcies a la solidaritat dels espanyols. Si això fos veritat ja faria estona que els haurien fotut fora. Com s’atreveixen a dir aquestes mentides?
L’Inspector en cap de l’Exèrcit, el tinent general Ricardo Álvarez Espejo, el conseller d’Empresa, Felip Puig, o Salvador Alemany, president d’Abertis, i alguns altres (polítics del PP, de Ciutadans i del PSC, a més del fiscal en cap, firmant de la querella contra Artur Mas) es varen trobar per sopar la setmana passada en al Pub Kitty’s, del carrer Nau Santa Maria de Barcelona per analitzar i calibrar el procés sobiranista. I les repercussions que tindria la independència per l’economia. El malestar per la filtració ha estat evident entre els assistents que entenien que la reunió era “altament secreta” fins a tal punt que el local es va tancar al públic.
L’ajuntament de Gandia es disculpa per haver publicat piulades en valencià. Després d’una queixa d’un usuari, l’Ajuntament publica una piulada on demana disculpes i afirma que normalment es publiquen en castellà “para que lo entienda todo el mundo, pero de vez en cuando nos gusta publicar en valenciano”. Una prova més de l'alienació existent i que ni el dialecte valencià ni la resta de dialectes de la llengua catalana siguin considerats espanyols. D’aquí que molts dels seus parlants tampoc no se’n considerin.
