No vull un Che Guevara , però tampoc lo que tinc

                         Heretar de la dictadura franquista, una monarquia i una posterior democràcia , fou un procés molt rellevant i de una gran transcendència , fins al punt d’aconseguir llimar serrells , que sempre intentaven gratar allà mateix ; tot i els trenta cinc anys transcorreguts, els serrells encara hi son , i la democràcia s’ha afeblit.
El govern de Gonzalez, (PSOE), va obrir nous horitzons , que la corrupció va enterbolir , i va provocar l’entrada al govern del Sr. Aznar (PP), que en els primers temps , semblava que els horitzons s’aclarien, però el resultat fou , que l’especulació i el favoritisme que va alimentar , va provocar un excés d’inversió sense solvència , que  es va tornar en contra seu, afavorint  Rodriguez Zapatero (PSOE), per entrar al govern per acabar de reblar el clau , fins al punt de trencar la guardiola en favor de la banca , perquè poguessin tapar els seus forats, provocant que el PP, tornes entrar a la Moncloa , carregant-se a tot esser viu amb la complaença de CIU (Connivència i Usurpació).
Del PSC cal dir que fa amb PSOE, allò mateix que CiU amb el PP, es donen el bec , i els socialistes catalans ja no existeixen al Congres dels  Diputats , tot es PSOE; però al Parlament de Catalunya , si que existeixen per tocar els collons als altres partits, que vetllen per Catalunya instant al govern caminar cap a la independència.
Montilla (PSC) i Zapatero (PSOE) , tenien la clau per posar a tothom al seu lloc , si no haguessin tingut tants compromisos amb el poder econòmic, que fa trontollar aquest país i a la resta de la Comunitat Europea; es de suposar que bancs i caixes , com a empreses privades , tenien , tenen i haurien de tenir les mateixes responsabilitats i obligacions que s’exigeixen a qualsevol empresari que gestiona malament el seu negoci o industria ; els governs no tenien d’haver emprat mai el diner de tots els ciutadans , per solucionar els problemes de la banca , per ara no poder atendre les necessitats bàsiques que la societat reclama no perdre, i que de ben segur que ens portaran a una situació de conflicte social .
Parlar de l’augment de la pobresa , de sis milions d’aturats, de la cerca de menjar en els contenidors , de contactes entre supermercats i el banc dels aliments per poder distribuir allò que quatre anys enrere ja no era bo per el consum i ara si en igualtat de condicions, crec que tindria de remoure la consciencia dels governants que s’enriqueixen de tots els ciutadans , fins i tot dels que ja ho ha perdut tot per la seva culpa; però crec que no podem parlar de culpa , mentre no tinguem culpables  car que tothom sap qui son; però com que les lleis les fan i les administren els mateixos que mouen els fils del poder , mai en sortirà l’aigua clara, i encara que s’engegui el ball de bastons , sempre tocarà el rebre als mateixos; seria positiu un Che Guevara en aquest país de lladres i de especuladors corruptes?.
Rècord de fuga de capitals: 163.000 milions fins al maig; aquests i d’altres  milions, son els que els ciutadans tindrem de rescabalar , perquè els bancs puguin estar tranquils  en aquest país?; algú sap a qui pertany tot aquest capital ?; pot ser que sigui dels politics d’aquest país , que son els únics que cobren i que la crisi no els afecta ?; jo no crec que cap aturat tingui res a veure en aquest afer, com tampoc els que no poden cobrar la feina feta , i que el govern no paga.  Jo voldria preguntar , que hauria passat si la banca no hagués tingut el suport incondicional de l’estat ?;  estaríem igual de arruïnats els ciutadans d’aquest país?.
  Màrius Viella          La Bisbal d’Empordà 2-8-2012      T/. 972640762