- Publicitat -
Els “sopars de duro” es van inventar a Can Culleretes oberta el 1786 a Barcelona com a casa de menjars, i que es va fer famosa per oferir -anys després- sopars de qualitat a un duro=5 pessetes. Això va originar l'expressió figurada “sopars de duro” com a: fets de poca volada presentats com a magnífics, o com a fanfarronades.
No és normal que pensant en la desconnexió amb Espanya i volent la secessió, Democràcia i Llibertat, CDC o PDC (doncs no sabem a hores d'ara com volen que els anomenem) presentin a la mesa del Congrés al·legacions per a poder tenir grup parlamentari propi i que tinguin quasi un cobriment de cor, com si els hi anés la vida, esperant aconseguir aquest anhelat grup propi al parlament espanyol. Tanmateix, ERC que pot formar grup propi, que hi fan asseguts al Congrés?
Podem acceptar que tots el altres partits unionistes com: PSC, PPC, C's i CSQEP es barallin per aconseguir el màxim d'escons al parlament espanyol, però CDC i ERC els hi hauria de caure la cara de vergonya. L'única explicació que veig, és que si CDC no aconsegeix grup propi i ERC no escalfés el cul als escons corresponents, deixarien de ingressar una colla d'euros. La “pela” és la “pela”.
O també podria ser que escoltant de tant en tant algunes declaracions de membres de CDC, tota la moguda de l'independentisme sigui per a ells un foc d'encenalls i voler convidar-nos a un “sopar de duro”.
Però un servidor, preguntaria als dos partits independentistes (CDC i ERC, ja que almenys la CUP que he criticat moltes vegades, en aquest afer té la decència de no lluitar per cap escó a Madrid) com poden asseure's al Congrés de l'estat, quan a pocs metres tenen asseguts el president Rajoy i la vicepresidenta Soraya, que demostren el seu poc intel·lecte, en no saber arranjar els afers políticament i sempre han d'enviar-los al Tribunal Constitucional, perquè judicialment els hi tregui les castanyes del foc.
Com poden asseure's, CDC i ERC, a prop del president i la vicepresidenta del govern central, que volen enviar la presidenta del nostre Parlament -Carme Forcadell- i el president de Catalunya -Carles Puigdemont-, a la garjola per haver exercit la democràcia? També, en veure la cara de tots els membres del PP asseguts als escons del govern, haurien de recordar que encara està pendent el judici d'Artur Mas, Ortega i Rigau. Vés tu! CDC i ERC tractant, parlant i discutint amb uns companys, que més que bons companys de parlament semblen el tribunal de la Inquisició.
Aristòtil definia tres formes d'organitzar un estat: la monarquia, l'aristocràcia i la democràcia. D'aquesta última deia que també tenia el seu cantó negatiu. Una democràcia, deia Aristòtil, pot degenerar ràpidament en demagògia, que és el que estan predicant el PP, C's, PSOE (amb el PSC inclós) i Podemos, ja que aquests partits estan fent una política que es fonamenta en mètodes irracionals i emotius, que estimulen els seus sentiments cap a programes impracticables i plens de fal·làcies, que el seu únic objectiu és mantenir les seves situacions de privilegi. I el partit que ho negui que llanci la primera pedra.
Durant la campanya de les últimes eleccions espanyoles, CDC i ERC, ens van vendre el “sopar de duro” de què havíem d'anar a votar per a aconseguir el màxim de vots per a aquests dos partits i així podríem fer més força i poder exercir una inútil pedagogia, a la resta de partits del Congrés. Ja hem vist el resultat: 17 escons (ERC=9 i CDC=8). Quina força poden tenir 17 escons contra la resta de 333 escons? Cap ni una. I encara que haguéssin aconseguit 70 o 80 escons. Com si res.
Els nostres polítics són tan innocents i passerells que a través de la història, encara no han sabut adonar-se'n que de res serveix parlar sempre de pedagogia i “salvar Espanya”, ja que Catalunya mai n'ha sortit guanyant. Així doncs, hem d'estar “in saecula saeculorum” volent practicar la pedagogia a persones que ni se n'adonen del que passa ni entenen el que expliquem, mentre nosaltres hi perdem un llençol a cada bugada?
Quina pedagogia volem ensenyar a qui no vol escoltar ni la més petita raó que puguem tenir en un diàleg entre persones civilitzades i demòcrates, on no hi ha educació i la democràcia encara és a les beceroles? Per favor CDC i ERC, no ens volgueu convidar a “sopars de duro”, que no deixen de ser: fets de poca volada presentats com a magnífics, o com a fanfarronades. No aconseguireu res al Congrés espanyol, tant si teniu més o menys escons o tingueu grup propi o no. Quan tot el dia us esteu omplint la boca de paraules com: desobediència, independència, secessió, desconnexió… què punyeta heu de fer-hi a Madrid? Convideu-nos a un sopar com cal amb espelmes, menjars exquisits i cava per brindar per la nostra independència, però deixeu els “sopars de duro” de banda.
Tirem pel dret! Quan haguem de parlar amb el govern central, fem-ho asseguts en una taula i no en un escó al Congrés on molts no escolten i a sobre se'n foten de tots nosaltres. Asseguts a una taula serà per a parlar i administrar la nostra independència ja aconseguida. Si quan arriba aquest moment tampoc ens volen escoltar serà problema d'ells i podrem dir amb veu alta i sense tremolar, els últims versos de l'Oda a Espanya, de Joan Maragall:
On ets, Espanya? — No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
Publicitat
