Avui el focus ha tornat a Madrid. Ahir Joan Tardà ja acaparava l'atenció dels mitjans anunciant el punt i final de la seva etapa a Madrid. Agafant el relleu de l'irreverent Labordeta, Tardà ha sabut guanyar-se el respecte i la simpatia de tot el món republicà, català i espanyol, pel seu compromís amb la lluita antifeixista a la trinxera més complicada: la Madrid reaccionària. Amb la seva marxa, ERC perd el millor actiu a la capital espanyola, i haurà d'afinar molt bé la llista per compensar-ho.
Situats a Madrid, avui ha declarat José Antonio Nieto, el segon de l'exministre Zoido, el secretari d'Estat de Seguretat, durant l'operatiu del 20S i l'1O. L'interrogatori s'ha fet llarg fins a ocupar tot el matí, però es tractava d'un peix gros que havia de ser exprimit.
Nieto s'ha esplaiat a gust amb una declaració molt preparada, arremetent en tot moment contra els Mossos, fent anar la paraula “tumulto”, i veient violència per tot arreu. I la veritat és que s'ha desfogat amb el Major Trapero, a qui ha intentat deixar en força mala posició. El Fiscal Zaragoza l'animava a arremetre amb aquestes preguntes que porten l'adhesió a la resposta interessada incorporada. El jutge Marchena ha hagut d'aturar-lo algunes vegades: “Trapero estava totalment alineat amb el govern de la Generalitat, però esperàvem una altra cosa d'altres membres de la prefectura”.
“Teníem seriosos dubtes i molta preocupació per a la seva seguretat [dels guàrdies civils el 20-S]. Vaig poder comprovar els danys dels vehicles en directe i després vaig tenir constància que els danys van ser molt seriosos i que els vehicles que van ser danyats no van poder ser reutilitzats, perquè el nivell de destrucció era molt alt”, “No s'estava actuant per aturar el referèndum, sinó que s'estava legitimant un referèndum il·legal […]. No podia seguir celebrant-se amb la presència de dos Mossos d'Esquadra a la porta sense fer res”.
Aleshores ha arribat el moment estrella: “l'1O no van haver-hi càrregues policials [per part de la policia espanyola]”. Per ell només va haver-hi mostres de força, però el que són càrregues, càrregues, no. I ara! Però si que hi havia llambordes voladores, i els policies van rebre molt. Però “eren molt valents” i “no van agafar la baixa”. La declaració de Nieto, com veuen, ha donat per molt. El seu cinisme només semblava comparable al de Miquel Iceta, el gran rei del cinisme.
Quan ha arribat el torn de la defensa, de cop ha arribat l'amnèsia, i quan se li ha preguntat directament per un incident violent el 20S, no n'ha sabut dir cap, després d'un “ehh… er… e…”. Això sí, mort i destrucció, la que vulguin. Els dies que vindran seran durs, perquè de testimonis l'estat en portarà tots els que vulgui, i diran tot el que hagin de dir.
L'altre gran testimoni del dia ha estat el president del Parlament, Roger Torrent, que ha deixat anar que “Mai renunciarem a decidir el nostre futur, tornarem a votar”. Torrent, com De Gispert i Benach, ha dit que hagués fet el mateix que Forcadell, i a l'inici de la seva intervenció ha volgut posar de relleu que membres del Parlament estiguin essent jutjats, i l'extrema dreta tan feliç exercint d'acusació popular. Això és Espanya, i per això en volem sortir.
L'advocat de Junqueras i Romeva, Van den Eynde, quan preguntava a Torrent, ha tingut una enganxada amb Marchena. A l'episodi s'hi han sumat altres advocats defensors i la pilota s'ha anat fent gran. Bàsicament, Marchena fa uns interpretació restrictiva de la llei d'enjudiciament criminal, mitjançant la qual imposa que només es pot preguntar als testimonis sobre elq ue ha preguntat la persona que ha proposat el testimoni. La defensa ha anat provocant Marchena de manera controlada, fins que ha vist que en tenia prou per emmagatzemar el moment. Com bé saben, el judici tindrà un partit de tornada d'aquí a un temps a Europa, i cal anar omplint l'arxiu d'arguments, que és una de les tasques sembla que han encomanat a Van den Eynde.
Avui també han intervingut el lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, i José María Espejo-Saavedra, home de confiança d'Albert Rivera i vicepresident segon de la Mesa, que va ser qui va erigir-se com a protagonista en els plens del 6 i el 7 de setembre de 2017 per aixecar-se de la Mesa, baixar al faristol en un gest insòlit, i voler deixar constància que no estava gens d'acord amb Forcadell. La seva declaració ha estat una escomesa contra Forcadell, la resta de la Mesa i el govern.
Honestament, està clar que l'únic delicte real que es pot arribar a imputar als presos polítics és el de la desobediència, malgrat que hi haurà feina a demostrar-ho, perquè l'obediència al mandat del poble té un pes, i la defensa és molt bona, però l'estat, a banda d'això, no té res més. Això ho certifica l'exlletrat major del Parlament, Bayona, i el secretari general, Antoni Muro (que ha demanat no sortir per la tele, però hi ha sortit perquè TV3 li ha posat la foto). I desobediència no és ni sedició, ni rebel·lió ni malversació. Tanmateix, el desenvolupament del judici segueix donant la impressió que tot està ben lligat i que, efectivament, caldrà anar preparant el partit de tornada.
I lluny de Madrid, a l'Europa que seguim anhelant que ens ajudi i que de moment es fa la sorda, Carles Puigdemont s'ha passejat pel Parlament Europeu per desgràcia de la delegació espanyola, que encara deu estar traient escuma per la boca. Ho ha fet per inaugurar la polèmica exposició de Plataforma per la Llengua, que el Parlament Europeu volia vetar, mentre accepta una xerrada de VOX. Puigdemont ha estat rebut a crits de “president!” i aquesta petita victòria simbòlica ens ha servit per seguir mantenint alguna esperança, per petita que sigui, en que cal no deixar d'insistir.
