Catalunya travessa moments durs, difícils i paradigmàtics. Ens trobem a un pam de la independència, però l’asfixia econòmica – l’atac permanent, premeditat i manipulador per part de la superestructura de l’Estat espanyol – provoca una sensació agredolça, d’inseguretat en nosaltres mateixos. És aquella sensació difícil de definir de: “quan pitjor, millor”, però és clar, amb inconvenient que part de la societat no pot seguir. De fet, els catalans estem patim una brutal recentralització econòmica, cultural educativa, judicial i, de l’àmbit local, mai vista d’ençà de la restauració democràtica a l’Estat espanyol a l’any 1977 . Les tropes, unionistes, assimilacionistes i neolerrouxistes de la Brunete mediàtica han decidit atacar-nos, de forma ferotge, per terra mar i aire . Catalunya, cada dia, pateix més estrès existencial i maltracte econòmic i social.
Aquesta recentralització, més assimilacionista que unionista, agafa la seva forma en un intent de cop d’estat judicial contra Catalunya. L’Estat espanyol pretén acoquinar.-nos amb una bateria de lleis regressives i uniformitzadores, amb la intenció de doblegar-nos i provocar l’aturada del procés sobiranista. Aquest paquet de lleis – perverses, antidemocràtiques i ultrajacobines – tenen cop a objectiu laminar, completament, el poder del govern de la Generalitat ( l’autonomia catalana) tot evitant aplicar, directament, l’article 155 de la constitució, la qual cosa implicaria la supressió, en sec, de l’autonomia catalana. En aquest aspecte, la pitjor d’aquestes autèntiques “prerrogatives centralistes” és la Llei de demarcació i planta judicial, que vol imposar el Ministeri de Justícia del Sr. Ruiz Gallardón com una piconadora – anticatalana i antisocial- per carregar-se els partits judicials i, sobretot, la justícia de proximitat (els Jutjats de Pau), amb la qual cosa es voldria aconseguir homogeneïtzar i espanyolitzar, encara més, una justícia elitista, que no és justa, que a casa nostra es troba sota mínims i molt desprestigiada. No hi ha dubte: aquesta operació, juntament amb atac a la Llei d’educació catalana i l’intent d’anihilar els petits ajuntament, forma part del pinyol, del nucli dur, d’aquest d’intent de cop d’estat judicial , per tal d’aturar les ànsies i els anhels de llibertat i sobirania plena que reivindica pacíficament i en tota claredat, dia rere dia, el poble de Catalunya.
Per altra banda, davant d’aquest panorama tan regressiu, no s’entén que en els darrers temps CiU i a ICV hagin deixat de tenir una actitud positiva Davant d’aquest fet, quan seria més necessari que mai anar tots junts i articular una pregunta diàfana per la consulta, caldria demanar-se, preguntar-se el següent. Per què CiU no fa la feina encomanada pel poble i ICV no deixa fer-la i abandona, definitivament, la seva actitud obstruccionista consistent en posar bastons a les rodes? Per què CiU i ICV fan la pinça en contra dels anhels de llibertat del poble català ? No podem fer el ridícul amb la pregunta: seria un suïcidi col•lectiu. Què volen ICV i CiU? 300 anys més de mortificació nacional i social ? Això és fastigós i intolerable. És l'anihilament del poble català per sempre. . Fa la sensació que, a hores d’ara, a Catalunya, en faria falta un Àlex Salmond per sortir de l'atzucac i poder formular una pregunta clara a la ciutadania. Necessiten desemmascarar tots els botiflers que ens volen vendre per un plat de llenties als poders fàctics insaciables i rabiüdament espanyolistes . Ara i aquí ens caldria un Àlex Salmond. Una persona – honesta, digna i ferma – que ens comandés amb determinació i radicalitat democràtica, per tal que Catalunya pogués ésser un país normal amb tots els ets i uts .
En síntesi, si no aprofitem aquesta oportunitat històrica, si no fem un autèntic esforç col•lectiu i, sobretot, els partits polítics que aposten pel dret a decidir no es posen, immediatament, al servei del poble i la nació catalanes, aquest cop ho podem passar molt malament. Si aquesta vegada no aconseguim la nostra autèntica llibertat nacional, no tindrem una segona oportunitat : Catalunya quedarà completament anihilada, i mai més podrem aixecar el cap .
