No tenim el mandat

(Publicat a “El Punt Avui” el 16-Gen-18)
El 21-D, segon plebiscit sobre la independència, ha deixat dues conclusions principals. La primera és que, en un context extremadament mobilitzat i polaritzat, l’independentisme explícit continua creixent en vots. De passada, s’ha polvoritzat el mite de la majoria silenciosa: aquí ara ha parlat tothom. La segona conclusió, però, és que l’independentisme només ha obtingut un 48% dels vots vàlids (un cop eliminats vots blancs i nuls) i, per tant, queda per sota de la majoria necessària per a impulsar unilateralment un projecte de tanta envergadura com és la independència.
 
Els vots del comuns, que en aquest cas s’han declarat múltiples cops contraris a la independència; que han expulsat a Dante Fachin per independentista; i alguns referents dels quals, com Monedero, han arribat a justificar el 155, no es poden comptar en cap cas com a neutres en el context del plebiscit del 21-D. És molt significatiu que, respecte el 27-S, hagin perdut un 25% dels vots, valor que s’ajusta molt al percentatge d’independentistes que les enquestes habitualment detecten entre els votants propers a l’òrbita dels comuns i que, en aquestes eleccions, i davant de la polarització i les postures més explicites dels comuns, podrien haver votat per altres opcions polítiques.
 
De forma molt més important, cadascú és lliure de combinar els vots com vulgui, però els actors i mitjans de comunicació internacionals, el suport dels quals ens és imprescindible, els sumaran així, tal i com ja varen fer amb el 27-S.
 
Alhora, afegint matisos a la foto, el vot independentista inclou un corrent molt gran de vots que ha votat més per barrar el pas als nacionalistes espanyols i impedir-los arranar les nostres institucions i la feina feta fins ara, que no pas per a continuar perseguint la independència de forma unilateral i immediata. De forma similar, el vot espanyolista també inclou molts votants que, lluny d’un afany d’esborrar tot allò que soni a català, simplement no volen la independència.
 
Els resultats del 27-S varen portar Catalunya als confusos llimbs de tenir majoria d’escons però no de vots. Ara això s’ha repetit. El 27-S, l’independentisme va deixar-se endur per la rauxa i va voler consumar la independència instantàniament. Llavors, com ara, no teníem la majoria de vots necessària i, conseqüentment, no teníem, ni tenim, el suficient mandat democràtic per a una tasca tant hercúlia.
 
Gràcies a l’esplèndida victòria en escons del 21-D, però, ara és temps d’atrinxerar-se; de barrar el pas al 155; de tornar presoners polítics i exiliats a casa; de combatre les multes que arribaran; de resistir, i de continuar augmentant la massa social de l’independentisme com hem fet fins cara. Comptarem tothora amb l’imprescindible suport de la constant pluja fina espanyola de menyspreu, espoli, discriminació i humiliacions.