Demà és 1 d'Octubre. A aquestes hores, fa 2 anys, la tensió era màxima. Espanya havia enviat milers d'agents de la seva policia per estomacar literalment la població catalana. Ningú s'esperava, però, el que es veuria. Era la vetlla, i molta gent passàvem la nit davant les portes del col·legi electoral que ens pertocava. En el meu cas particular, l'Institut Font del Ferro de Palafolls que, demà inaugurarà allà mateix el Passeig 1 d'Octubre, en record de tot allò que vàrem viure.
Dos anys després, un 155, i un lògica repressiva constant, l'estat mai ha acabat de guanyar-nos la partida, malgrat la fallida Declaració d'Independència. Sense tanta tensió, les conseqüències d'aquella jornada històrica, encara són ben presents i poden marcar els propers anys del procés independentista: mig govern Puigdemont és a la presó esperant la sentència del Procés, després de quatre mesos d'un judici infame amb les cartes marcades. A ells hi hem de sumar els activistes Jordi Sànchez i Cuixart, i la incorporació de set CDRs que ara l'Estat utilitza en una nova campanya mediàtica i salvatge per acusar l'independentisme de terrorista i assenyalar al president Torra com el 'cabecilla' de tot.
És inversemblant llegir segons quines fantasies, però ells hi insisteixen. Mentrestant el poble es prepara per respondre. Tanmateix, la notícia d'avui ha estat la dimissió del cap polític dels Mossos d'Esquadra, perquè sembla que no té la confiança del president Torra. Aquesta sí que és una notícia bomba la vigília de l'1O. L'altra notícia ha estat la comunicació de l'Ajuntament d'Amer que s'ha declarat “territori lliure i sobirà” i ha explicitat que treballarà pel Consell per la República a l'exili. Un gest simbòlic més, molt intencionat, però simbòlic, igual que els 131 cims de Montserrat, que finalment han pogut ser encesos. Amb simbolisme no en fem prou, perquè Amer seguirà pagant els impostos a Espanya, però ens indica una cosa ben clara: seguim vius. No ens rendim. No Surrender.
Mentrestant, al planeta Ciutadans, Lorena Roldán intenta promoure una moció de censura al president. L'ara cap de l'oposició, necessita donar-se a conèixer, i la seva formació té la curiosa habilitat de trobar les maneres més inesperades per fer-ho.
