Tan des del Govern central, com de determinats mitjans de comunicació, comentaristes i tertulians, aquests dies es refugien darrere de la Constitución Española al parlar de qualsevol cosa que faci referència a algun moviment fora de la uniformitat de Catalunya i els catalans. Sembla que sigui “santa paraula” a creure i obeir tothom, fins i tot Rajoy li va tancar la porta a la cara a Mas amb aquesta excusa.
S’ha de recordar que, no fa pas gaires mesos, no hi va haver cap problema em posar-se d’acord per, en un tres i no res, fer-ne una reforma “exprés”, amb l’únic objectiu de protegir el govern central i, de pas, collar, una mica més, les Comunitats Autònomes, que és on es donen els serveis socials bàsics, la sanitat i l’ensenyament.
Va servir per incloure a l’art.135 el principi d’estabilitat pressupostària, que va ser aprovat per la majoria absoluta del PP, amb l’ajut del PSOE, desprès de no ser acceptada cap esmena de les presentades per ERC, ICV, BNG i NaBai, i a la no votació de CIU i PNV.
Soraya Saenz de Santamaria, des de la tribuna, va dir: “Hablamos de que la crisis no se salde con más paro, de recuperar la estabilidad económica y la credibilidad. La reforma es imprescindible para la recuperación económica, la respuesta más oportuna para la convulsión financiera que hemos vivido”,
A aquest argument si va sumar sense cap mena de fricció el portaveu socialista, que va afegir que la modificació urgent: “responde a la necesidad de garantizar la estabilidad y la sostenibilidad del estado del bienestar”, que “se encuentra en peligro”.
La vice-presidenta del govern central va advertir als nacionalistes de que “dejar al arbitrio de cada comunidad autónoma el límite de su déficit es dejar 17 límites que difícilmente cuadran”, afirmant que “sin austeridad, se empieza con subidas de impuestos y se acaba con recortes sociales”.
PP i PSOE van intentar convèncer CIU fins l’últim minut però al negar-se va ser titllada d’obrir un front de guerra en contra de la reforma de la Carta Magna, moment en el que davant del ple del Congrés assegurà sentir-se “expulsada” de la Constitución. No va ser l’únic grup que va tenir aquest convenciment. De fet, el BNG va acusar a populars i socialistes de “sacrificar la democracia, la soberanía popular y el autogobierno de las Comunidades Autónomas”, todo ello aceptando el chantaje de los especuladores”. I Nafarroa a Bai va qualificar la reforma, tal i com la van duu a terme els dos principals partits de “absolutamente vergonzosa”, remarcant “Es una reforma no de consenso, sino de exclusión”.
No es podria reformar, amb molta més raó i motiu, per una millor i més lògica reestructuració territorial, política i administrativa de l’Estat, i per una millor convivència dels diferents sentiments existents a España ?. Es clar, això comportaria, entre d’altres canvis positius, una descentralització cosa que, precisament, és el contrari del que pretén -i està executant- el partit que gaudeix de la majoria absoluta, que és el què “dirigeix” l’Estat.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
