A segon de BUP, quan l’educació física feia temps havia resolt determinats tics pedagògics, la meva classe era sotmesa al rigor amarg d’un professor tallat amb mala llet. Llibertinament caparrut en aconseguir l’èxit dels més grassos a l’hora de saltar el poltre, algun dia havia arribat a aturar el temps per sentenciar-nos: “¡no sabéis lo que estáis haciendo!”.
Dissabte és 26 de gener. Farà gairebé 70 anys, l’exèrcit del general Franco ocupava Barcelona i sucumbia els catalans a la derrota. -En aquest punt resulta significatiu que a les portes de la capital catalana l’esmentat exèrcit optés per canviar la referència “ejército nacional”, esgrimida durant la croada fins aquell moment, per la d’“ejército de ocupación”-. Uns dies abans, les tropes franquistes ja s’havien instal•lat als peus de Barcelona. Tanmateix, tenint en compte que la ciutat estava derrotada, ¿per què l’entrada triomfal no es produeixi ni un 24, ni un 25 de gener? Ni un 27 o un 28?
Doncs perquè, malauradament, els espanyols saben més història dels Països Catalans que nosaltres mateixos. I prendre Barcelona (i Catalunya) el 26 de gener del 39 venjava la victòria dels catalans enfront de les tropes castellanes un 26 de gener de 1641 a la batalla de Montjuïc (Guerra dels Segadors).
Aquesta setmana, a Lleida, dos membres de l’Assemblea de Joves han estat jutjats per haver pintat un mural commemoratiu dels 300 anys de la invasió borbònica, precisament, al peu de Gardeny. El gest és, potser, també significatiu i premeditat. Vés a saber si cal entendre-ho com una advertència. En tot cas celebro que, des de La Paeria, aquest cop no pugui acusar-se, els joves en qüestió, de no saber el què fan.
