Si hem d’estar preocupats per un informe que fa el Departament de Democràcia, Drets Humans i Treball dels EUA, sembla esser que elaborat durant el 2009 i que abraça des del 2005 a aquest any, sobre les pràctiques i tractament dels drets humans que fan diferents països del món, i entre aquests l’Estat espanyol, hem de tenir una informació suficientment objectiva per poder sospesar la qüestió amb la part del cervell on es guarda el seny. He de dir que la majoria de comentaris de tertulians i articulistes m’havien indignat pel tractament que feien des dels EUA sobre la qüestió. És per això que vaig voler llegir el document complet que ocupa entre 30 i 40 pàgines segons el tipus de lletra usada, cosa que ha fet que pogués tenir un punt de vista més objectiu, encara que em quedin moltíssimes ombres (es pot llegir a http://www.state.gov/g/drl/rls/hrrpt/2009/eur/136059.htm.).
Hem de tenir en compte que aquest informe tracta moltes qüestions, us en faré una enumeració: sobre si es fan assassinats arbitraris o il•legals de persones per part del Govern; sobre els assassinats d’ETA; sobre desaparicions per motius polítics; sobre tortures i tractes inhumans i degradants (tant per part de la guàrdia civil, com de la policia, de l’Ertzaintza o dels mossos d’esquadra); sobre les condicions de les presons i dels centres de detenció; sobre les detencions arbitràries; sobre el paper de la policia i les forces de seguretat; sobre la denegació o celebració de judicis justs; sobre presos polítics i detinguts; sobre la llibertat d’expressió i de premsa; sobre la llibertat acadèmica, esdeveniments culturals i internet; sobre la llibertat d’associació i reunió pacífiques; sobre la llibertat de religió; sobre abusos i discriminacions; sobre protecció de persones desplaçades, refugiats i apàtrides; sobre eleccions i participació política; sobre corrupció i transparència del Govern (apareix la corrupció de Marbella i altres); sobre discriminació, abusos socials i tràfic de persones (especialment d’infants i dones); sobre la discriminació de persones amb discapacitats, minories racials i ètniques; sobre abusos i discriminació per fets de violència per l’orientació sexual i la identitat de gènere; sobre altres actes de violència o discriminació socials; sobre el dret d’associació, sindicació i negociació col•lectiva; sobre la prohibició del treball forçós o obligatori; sobre la prohibició del treball infantil i l’edat mínima per a treballar; sobre les condicions acceptables de treball, etc. Aquest etc. és per si m’he deixat alguna qüestió tractada.
No se sap o jo no sé com es va obtenir la informació, però es pot deduir que va ser molt centralitzada, és a dir, molta es va obtenir directament dels ministeris corresponents, també es varen fer visites, per exemple a presons, però també devien rebre les informacions dels dirigents, informacions a partir de la lectura de diaris, segurament també de la capital, denúncies fetes al defensor del poble espanyol i contrari al poble català, perquè ara es vol carregar el fet de l’acolliment als immigrants en llengua catalana, i denúncies rebudes d’organitzacions d’extrema dreta com el “Círculo Balear”, i segurament de partits mínims que volen obtenir nom i rellevància a partir de denunciar tot el que no els agrada, denúncies d’agrupacions de ciutadans d’aquests que diuen que al Principat es persegueix els qui parlen espanyol, etc. És una llàstima, o deu ser que no és necessari, ja que es veu que nosaltres, els catalanoparlants (els que parlam català normalment) no hem denunciat els abusos que fan algunes forces de seguretat quan usam la llengua pròpia i oficial a la nostra terra i totes les discriminacions que patim (si alguna plataforma en defensa de la llengua catalana, Òmnium Cultural, l’Obra Cultural Balear, etc., han fet les denúncies corresponents als casos de discriminació soferts, llavors sí que es podria parlar d’un Departament dels EUA partidista i antidemocràtic).
Bé, de les 30 o 40 pàgines en qüestió es dedica mitja pàgina a un dels temes tractats en aquella llarga enumeració que he fet i que és: altres actes de violència o discriminació socials. I aquí transcriuré tot el que diu l’informe: “No hi va haver informes de major violència o discriminació contra les persones amb VIH / SIDA. La controvèrsia pel que fa a les polítiques oficials d’idiomes, hi ha denúncies de les polítiques actuals que ofenen el dret a l’educació en la llengua materna, quan aquesta és l’espanyol. El 2007, el Defensor del Poble va rebre prop de 100 queixes pel que fa a les polítiques lingüístiques de Catalunya, i el març de 2008, la Plataforma de les ONG en Defensa de la Llibertat d’Elecció de Llengua va presentar una denúncia formal contra una escola al País Basc. L’escola s’havia negat a oferir totes les classes en espanyol. A l’abril, 39 metges de l’hospital únic a Eivissa (una de les Illes Balears) han anunciat la seva decisió de deixar la feina a causa d’un nou requisit, que els metges hauran de realitzar proves de fluïdesa en català. El decret, aprovat pel Govern Balear el 27 de març, exigeix que els metges que treballen en un servei públic han de saber parlar en català i ofereix una pròrroga de tres anys perquè aquests el puguin aprendre. El sindicat dels metges va afirmar que el requisit no era per al benefici públic, sinó més aviat el resultat d’una “obsessió política“. En resposta al decret, 2.500 persones varen participar en una manifestació de protesta sobre el requisit de l’idioma català.
Segons les forces de seguretat, 4.000 persones varen participar en una manifestació a Barcelona el setembre de 2008 per protestar contra les polítiques lingüístiques del Govern i defensar el dret a tenir classes en espanyol a l’escola, on s’ensenya en català.”
Per tant, és una informació mínima i no fa més que reproduir les denúncies d’aquests grupuscles que les han estès per tot l’Estat espanyol i les han fet arribar a organismes internacionals. El fet de no reproduir les nostres queixes discriminatòries desacredita l’Informe global o bé ens fan falta més actes de denúncia a aquests i altres organismes mundials. Com sempre, ens toca espavilar-nos, perquè ens correspon lluitar contracorrent.
