Edició 2340

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 21 de desembre del 2024
Edició 2340

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 21 de desembre del 2024

No llencem les criatures amb l’aigua bruta

|

- Publicitat -

Tothom sap aquí que la monarquia no és sant de la meva devoció, tot el contrari; crec que és una institució que en el context d'una democràcia “real”, subratllo lo de “real”, no té sentit l'existència d'algú que per “gracia divina” orienti la vida d'una milionada de súbdits –i no em serveix allò de que és un càrrec purament representatiu sense responsabilitats efectives, després de conéixer la seva autoria en els fets del 23-F–. Dit això, he trobat d'un baixíssim nivell periodístic l'article que ens ocupa, (https://www.elnacional.cat/enblau/ca/casa-reial/leticia-esoterisme-ciencies-ocultes_284253_102.html) tot i que el Nacional el considero un dels mitjans digitals més seriosos. I la raó no és una altra que el de contenir unes afirmacions més carregades d'esoterisme que les que duu a terme la pròpia Letízia, i que l'autor critica. Així, dir: “la reina s'ha passat a l'esoterisme”, pel fet de llegir les obres que aquí es mencionen, no deixa de ser una afirmació tremendament frívola; el Marc Villanueva ja ho hauria hagut de sospitar quan allò en el que ell hi posa el focus precisament es publica en el digital de P. J. Ramírez –sempre he trobat propi de voluntats febles, quan no directament covardes, aliar-se amb el contrari amb la finalitat d'atacar a qui no agrada–. Els arguments que recolzen el meu rebuig a aquest article he de reconéixer que els he tret del mateix text; en desconec el contingut de les dues obres a les que fa referència, però si s'ajusten a la descripció que ell en fa, cal reconéixer que una obra que tracti sobre la incidència de Brahe, Kepler, Galileu, Bacon, Leibniz i Newton en l'esdevenir de la ciència, pot ser moltes coses, però en cap cas esotèrica; els cognoms en qüestió pertanyen a les persones que van bastir els fonaments de la ciència moderna i dels que finalment en van ajudar a construir la seva estructura; estructura, per cert, sobre la que sostenim tot el nostre esdevenir diari i que s'ensenya en totes les escoles i universitats del món; per tant, d'esotèrica, la primera obra esmentada, res de res. Per altra banda, i en relació a la segona obra, cal dir que, pel contingut que diu l'autor que té, ve a complementar de la millor manera possible a la primera. Es pot afirmar que l'acció que duu a terme la Letízia en llegir aquestes dues obres gairebé al mateix moment, es pròpia d'una persona amb una actitud crítica davant de l'assumpte que l'ocupa; i així ho afirmo perquè crec que ambdós llibres signifiquen les dues visiones oposades d'un mateix tema; fer-ho així, i no limitar-se a la lectura del relat que s'adequa més a la nostra cosmovisió és propi d'aquells que no li temen a la veritat. Trobo mesquina la crítica a tota “documentació” sobre el tema que sigui, ja que la documentació en sí mateixa és el primer pas irrenunciable i necessari per a incrementar el coneixement, i més encara si aquesta es fa atenent a punts de vista clarament oposats. Per altra banda, sintetitzar la qüestió amb l'afirmació de que “el rei Felip dorm amb una senyora que s'està documentant sobre exorcismes” desentenent-se del context en què aquests es donen, de les implicacions en relació al gran desenvolupament científic que va significar l'aportació dels homes esmentats; de les lluites i la posada en perill de la pròpia vida d'aquests en relació a la repressió d'una església l'autoritat de la qual es veia amenaçada pels seus descobriments; de les implicacions polítiques que no deixen en bon lloc tot allò que ella mateixa representa, no deixa de ser un acte o bé d'ignorància o directament de mala fe. Més que devaluar la figura de la Letízia, el que aconsegueix el Marc Villanueva, és dotar-la d'uns atributs la carència dels quals ha caracteritzat a totes les seves predecessores; no deixa de ser significant que la Letízia llegeixi uns llibres en els quals s'informi sobre la incidència que la Santa Inquisició, aquesta emparada en l'absolutisme espanyol i conformat tot ell per els avantpassats de les seves pròpies filles, va tenir sobre les vides de tots aquells i aquelles que gosaven qüestionar l'autoritat dels que eren els poders vigents. Sempre sortiré en defensa de les persones que es documenten, siguin aquestes qui siguin, perquè la documentació en qualsevol tema és la via més directa per a superar la ignorància, la mare de gairebé tots els mals i que permet a reis, ministres, presidents i poders varis mantenir als pobles sotmesos. Siguem lúcids i honestos i no llencem les criatures amb l'aigua bruta.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut