Des de fa un temps fins aquí no es parla de altre cosa que no sigui política. La política inunda les noticies de cada dia i tots estem pendents del que passarà. I des de fora es veu com uns intenten arribar a un acord i d’altres l’únic que fan es barallar-se perquè la joguina està a sobre la prestatgeria i no la poden agafar (frase metafòrica).
Em sembla molt patètica la situació. M’entres uns es barallen i fan com si volguessin arreglar alguna cosa, per darrere hi han persones que ho passen realment malament, i no em refereixo als refugiats, em refereixo als nens que passen gana per culpa de la pobresa infantil que hi ha en aquest país, de la corrupció, que es vist, que els diners i les influences ho arreglen tot i del paro que no hi ha manera de que baixi.
A mi em fa riure i pena a la vegada quan veig les noticies que diuen que el paro a baixat X números, es clar que a baixat, i no es perquè la gent a trobat feina no, es perquè s’han desapuntat del Inem i les dades i les estadístiques que tenen es veuen reflexades per les persones inscrites.
No dic que sigui el 100% però si el 40% de les persones, l’altre 40% es per la gent que li fan un contracte de 5 hores setmanals i l’altre 20% es de que realment han tingut la sort de trobar una feina de 8 hores al dia.
Però es clar, no patiu, perquè estem mes pendents de les reunions que fan quatre persones, que ha sobre sabem des de fa mesos que no solucionaran res i mentrestant els ciutadans seguim la vida com si res, perquè passi o no passi alguna cosa, durant aquest mesos que Espanya ha estat ingovernada no a passat res. Res de res. I em platejo si realment es necessari tenir un govern que l’únic que fa es empitjorar les coses.
