Des de fa temps, tots sabem que fora de Catalunya no han entès res de què passa a casa nostra. Són curts de gambals! Però no cal anar lluny, ja que gent que conviu amb nosaltres tampoc ho vol entendre. Són curts de gambals, són uns capsigranys i uns babaus!
En el debat del Congrés de Madrid, del qual tots (independentistes, federalistes i unionistes) sabíem el resultat de la votació, els partits espanyolistes van necessitar quasi set hores per anar repetint una cantarella repetitiva i monòtona, per dir “no” a tot i sense oferir ni una engruna d'esperança ni solucionar res, tancant la porta a qualsevol mena de diàleg per a permetre el referèndum del 9-N. Una setmana després la premsa ens ensenya una fotografia de Duran Lleida i Rubalcaba, passejant pels passadissos del Congrés amb cara preocupada per veure de treure l'entrellat de tot plegat. Babaus, pallussos i curts de gambals!!
Cap dels dos han entès res. ¿A un país que tothom va a la seva segons la seva conveniència sense pensar en el perjudici d'altri, volen posar-se d'acord?
El Sr. Duran LLeida vol un diàleg de sords entre el nostre President i Rajoy, per evitar el “xoc de trens” de què tant es parla aquests últims mesos. S'ha de ser babau pensar que amb aquesta possible trobada hi ha la solució al problema. Resposta sabuda de Rajoy: traspassar l'article 150.2, NO!, reformar la Constitució, NO!, permetre la consulta, NO!, fer eleccions plebiscitàries, NO!
Així doncs, perquè el Sr. Mas ha d'anar perdent el temps en viatges d'anada i tornada a Madrid, sense treure'n cap benefici per a Catalunya?
Com hauria perdut el temps, si fent cas de l'emprenyada dels partits espanyols el nostre President hagués anat personalment al debat de l'altre dia al Congrés de Madrid a defensar la proposta catalana. Què potser haurien donat el permís per fer el referèndum? Encara no han entès que la consulta que volem fer, no és un caprici del nostre President, sinó una voluntat de la societat catalana, i per això van anar-hi representants de tres partits polítics partidaris del referèndum.
També els podem titllar de curts d'enteniment, ja que Duran Lleida, principal personatge de tots aquests babaus, pensa que en una hipotètica trobada i amb l'oferiment d'un nou pacte fiscal per part del govern central, tot se solucionaria i no insistiríem més amb el referèndum. Hauria de saber el Sr. Duran, que tot el que no sigui poder fer un referèndum per votar i decidir el nostre futur no cal que s'escarrassi en voler organitzar una trobada dels dos presidents, doncs en aquest tema de la consulta tots sabem que el govern de Madrid del PP junt amb el PSOE s'han tancat en banda.
Nosaltres sense ser babaus ni capsigranys, sí que entenem les paraules i els actes de Duran Lleida. Són paraules i actes del clàssic “botifler” que col·labora amb els enemics de Catalunya.
Amb la cara de rabiós que posa quan parla de quelcom que no és del seu gust, ha criticat l'ANC dient “que en democràcia no compten les manifestacions, compten els vots i les institucions”. Està segur “botifler”? No sap que moltes de les fites aconseguides en la nostra història han sigut a causa de les manifestacions de la gent?
Perquè si no és un “botifler”, que hi feia l'altre dia a Onda Cero, ràdio propietat del Sr. Lara? Va dir barbaritats contra l'ANC en comptes de defensar al nostre President -que també és el seu-, ja que fa setmanes a la mateixa emissora, el nefast periodista Carlos Herrera que l'estava entrevistant, havia insultat al Sr. Mas dient que era un “mediocre” i un “neci”.
Desfaci l'acord amb Convergència i marxi ben lluny. No volem escoltar més les seves bajanades.
Encapçalant la llista d'aquest grup de curts de gambals, capsigranys i babaus, hi ha el Pere Navarro. Encara no ha entès el guirigall que hi ha al seu partit; no ha entès el mal que està fent al PSC amb la seva malaltissa fidelitat al PSOE; no ha entès que el temps del federalisme ja ha passat; no ha entès el perjudici que pot causar al seu partit en les vinents eleccions catalanes, votant en el debat de Madrid contra la demanda de Catalunya per poder fer un referèndum.
Crec, que el Pere Navarro no ha entès res des del dia que el van nomenar secretari general del PSC. En poc temps ha dit tantes bajanades i collonades, que mereix aquest lloc d'honor en aquesta llista de babaus.Fins que algú no li expliqui bé el federalisme, no deixarà d'emprenyar amb la seva dèria d'un estat federal.
Sempre diu que a ell i al PSC ningú els hi ha de donar classe de catalanisme, perquè són catalans com els altres partits. Llavors perquè voten contra Catalunya i la voluntat de la majoria de catalans? ¿Perquè en el congrés de Granada de l'any passat, el Lucena i companyia van tornar tots cofois afirmant que el que havien acordat, era com si ja haguéssim aconseguit la independència per Catalunya? Quan en realitat van signar uns acords amb el PSOE, on no es reconeixia Catalunya com a nació, i on enlloc es deia que el poble català tenia el dret a decidir.
El Pere Navarro i el Rubalcaba diuen voler un estat federal per així solucionar el problema català, però negant la nació catalana i no deixant fer una consulta per decidir el nostre futur, demostren no haver entès res perquè ens tallen les nostres principals aspiracions: ser sobirans, sentir-nos nació i decidir el què volem.
El premi Nobel de Literatura, Albert Camus, en un assaig del 1951 “L'homme revolté”, després de preguntar-se: Què és un home revoltat?, arriba a la conclusió que: “La revolta neix de l'esgotament de la paciència”
Nosaltres ho tenim clar i ho hem entès des de bon principi.
S'ha esgotat la nostra paciència, estem farts de rebre sempre un “no” per resposta i volem votar la nostra independència!!
