Hem arribat a un punt on està en joc la qualitat de vida dels catalans i, sobre tot, la supervivència de Catalunya com a país, i és el moment de dir prou als intents inútils per encaixar on no ens accepten tal com som, dir prou als insults i als menyspreus, dir prou a les mentides i atacs demagogs que contínuament estan propiciant alguns partits espanyolistes, i a les calumnies que escampen certs mitjans de comunicació, i que és la informació que de nosaltres reben una bona part dels espanyols, que no els deixa veure que España té un problema greu i real amb Catalunya, i que no els permet entendre el perquè es veu forçada a emprendre un camí sense retorn cap un lloc o altre diferent de l’actual. En lloc de reconèixer l’esforç de Catalunya i dels catalans aquests 35 anys en l’intent de conviure dins d’España parlant, negociant, pactant i perdent un llençol a cada bugada, alimenten l’ofenosa opinió de que Catalunya, els catalans, -i els seus dirigents ja que ara es pronuncien per un nou Estat- han estat mentint a España i aprofitant-s’en.
Aquestes barbaritats, entre d’altres, ens han portat on ara som i, encara que a fora és vulgui amagar o minimitzar, ningú pot fer el desentès a allà, però tampoc a aquí del fet de que un milió i mig de persones van parlar en una sola veu, que va ressonar per tota Europa, i van lliurar pacíficament el missatge més clar i contundent als seus representants. És un encàrrec que no es pot ignorar, ni eludir de cap manera. El poble ha fet el que podia fer, ara els hi toca fer-ho als polítics. Ara ja no hi ha excusa i, una vegada complerts els temps establerts per arribar a l’objectiu marcat, l’enèsim intent d’encaix dins d’Espanya -amb l’èxit que es pot esperar atenent, entre d’altres motius, el quasi be 20% del PIB estatal que representa Catalunya però que dissimularan amb el “todos somos españoles”-, ja procedeix fer un pas endavant i posar-se en línia amb una bona part de catalans i cercar la resposta de la resta de ciutadans que viuen a Catalunya.
No som espanyols per la gràcia de Déu, i això ha de ser santa paraula. Ho som per real decret de conquesta. Una altra cosa és que, en certs moments o circumstàncies, i sempre respectant a qui s’en ha sentit sempre, ens hi hem pogut sentir, més o menys a gust, i més en certs aspectes que podem coincidir en sentiments que poden ser comuns, cosa que no ha de ser, però, motiu per deixar de sentir-se més reconfortats amb un bateg que amb un altre.
Això no vol dir pas renegar de res. És dir que, desprès de les retallades a l’Estatut, del sistemàtic atac a la nostra cultura i llengua pròpia, dels ja habituals incompliments dels acords en infra-estructures, de l’insuficient finançament d’acord a la població i, sobretot, del dèficit fiscal crònic i acumulat, no estem conformes en seguir com estem.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
