Ens agradaria poder-ne esperar, sempre que ens referim a assumptes que tenguin alguna transcendència diferenciadora. El país colonitzador intenta eliminar totes les característiques identificadores del país colonitzat, de tal manera que arribi un dia en què els habitants del país sotmès se sentin integrats totalment en el país invasor, i encara que seguiran maltractats, molts es trobaran com a peixos dins l’aigua com si haguessin adquirit la síndrome d’Estocolm. Sempre hi ha persones que són capaces d’evitar que aquesta síndrome els engoleixi i no els passarà res si deixen que la vida transcorri sense molestar els colonitzadors, però quan algú els denuncia per alguna malifeta, si és necessari que hi intervengui la justícia, aquesta quasi sempre prové del país dominador i es pot dir que qui té plets d’aquesta casta, ja ha begut oli, si no es rebel•la.
Han estat uns quants els casos que demostren que no es pot esperar justícia d’aquesta gent. Es veu que els colonitzadors saben que quan tenen un conflicte amb un o una indígena, han de denunciar-lo i han de dir tot el que sigui necessari perquè sigui condemnat, castigat i escalivat, perquè no hi torni, per domesticar-lo, ensinistrar-lo i ensenyar-lo a comportar-se submisament. Això s’ha vist recentment en el fet que una dona àrab que feia d’intèrpret, que acut a la caserna de la guàrdia civil i com que els escomet en català, és insultada i vexada, pel fet de ser àrab i parlar una llengua que s’han inventat uns quants, tot segons la seva versió, que ha de ser certa, ja que arran d’aquest fet perd la feina. Mentre ella acudia a diferents llocs de defensa del català per denunciar el que li havia passat, com pot ser l’Obra Cultural Balear, un comandant o capità de la guàrdia civil no va perdre el temps i la va denunciar als jutjats per desacatament a l’autoritat, contant una versió totalment diferent de la de la intèrpret, i al final ella, que s’havia atrevit a utilitzar la llengua colonial, va ser condemnada. Hi ha hagut molts de casos, en què han ocorregut fets similars i sempre es procura posar càstigs exemplars perquè no hi hagi altres indígenes que vulguin actuar de la mateixa manera. Només s’admeten els indígenes sotmesos i submisos.
El cas que volia contar és el que podeu llegir a la www.lobbyperlaindependencia.org del qual vos en transcric un fragment “Els fets es remunten a l’aparició l’any 2007 d’un article a la web del Lobby titulat El doble sedàs del jutge foraster Castro: 30.000 euros de fiança a la Paca per segrest a punta de pistola. En l’article el Lobby es demanava quins eren els criteris que el magistrat havia emprat per imposar-los una fiança de 50.000 euros per haver dit “mafiós” a Pedro J. Ramírez i, en canvi, a la Paca només 30.000 de fiança per haver organitzat un segrest a punta de pistola. A partir d’aquest fet encara avui no explicat, el Lobby demanava públicament si el jutge Castro Aragón cobrava de la narcotraficant de Son Banya, La Paca, atès que era el jutge que sortia a la conversa gravada entre La Paca, la Guapi i el policia Pepote, posteriorment condemnat per fer xantatge a la Paca.” El jutge va denunciar el Lobby i una jutgessa l’ha condemnat a pagar 5.040 euros de multa i a indemnitzar el Jutge José Castro amb la quantitat de 3.000 euros. És per això que han obert dos comptes perquè la gent convençuda que es fan injustícies i pugui, els ajudi davant aquestes condemnes presumptament injustes i fan a saber que com a mostra de disconformitat i per a facilitar informació a tothom que en vulgui, romandran davant els jutjats des de dimecres, dia 29 a les 18,30 hores fins que passi la manifestació de dia 30, 24 hores després, commemorativa del 31 de desembre, dia de l’arribada de Jaume I i de la incorporació de Mallorca a la nació catalana. Allà informaran de la llarga lluita que duen contra la piscina del magnat de la premsa espanyolista Pedro J. Ramírez i de moltes de les injustícies que es fan contra els que defensen la seva terra.
Aquesta és una notícia resumida que demostra que és veritat que sempre que tenguem conflictes amb colonitzadors o forces colonials hem de saber que la justícia és molt difícil que es posi de la nostra part. És per això que les persones que no hem estat vençudes per la síndrome d’Estocolm, hem de saber que l’única manera d’aconseguir alliberar-nos de les injustícies és tenint una justícia pròpia, això vol dir, tenir el mateix objectiu que el Lobby: aconseguir la independència.
