No vull pas auto-erigir-me com el primer català en la llista dels que volen la independència -n'hi haurien d'haver moltíssims més, de més qualificats i influents per davant- però si que em considero entre els que més volen una Catalunya sobirana, o sigui que poguem decidir nosaltres el que fem amb els nostres recursos, i, si per aconseguir-ho, si de qui depenem política i econòmicament només ens deixa el camí de la independència, doncs, que voleu que us digui, no seré jo precisament qui s'hi oposi.
Però, una vegada feta aquesta declaració de principis, vull obrir l'objectiu i ser crític amb mi mateix fent-me unes preguntes que més d'un es deu d'estar fent, o es farà:
Fins ara hem estat el pulmó d'España, és cert i està reconegut aquí i allà però, donat el moment, no és massa agosarat agafar-se a les dades que ho demostren per “calcular” la viabilitat o, si més no, l'estat del benestar que ens quedaria ?.
Estem segurs que podem comptar, com fins ara, amb la seu central i oficina d'ingrés dels impostos a Catalunya de les grans empreses catalanes, o aniran “emigrant”, o total o parcialment, i dient-ho a la cara com el Sr.Lara, o fent-ho com qui no vol la cosa ?. I les multinacionals instal·lades, seguiran aquí ?.
En el hipotètic nou escenari, tant engrescador i prometedor per una molt bona part de la gent, es podrà seguir comptant amb el nucli que hauria de donar consistència al nou projecte de país ?.
Tinc molta por que, a base de compres, absorcions, o jocs de mans variats, perdin gruix els pilars econòmics on s'hauria de subjectar una Catalunya independent i auto-suficient, i tot acabi com, en cinc anys, ha acabat el nostre preuat patrimoni financer, que eren les Caixes d'Estalvi. Si, així de clar i ras, perquè la que queda, la més emblemàtica i representativa per Catalunya en aquest sector, queda per veure si, donat el cas, es mantindrà fidel als seus orígens i posterior progrés o si, per el contrari, optarà per defensar els seus legítims interessos com a entitat bancària que ara és i, si no són exactament aquests, decideix desplaçar la seva seu central… i fiscal.
No vull posar aigua al vi als meus anhels, ni als dels que esteu llegint aquesta reflexió però és que jo no tinc tan clar que el que hem estat, i som, sent membres de l'estat espanyol, s'hagi de donar per descomptat com a punt de partida per un nou estadi per a tots.
A part de sentiments, ja sabem i podem notar, enfrontats, hi ha els mitjans de comunicació especialitzats que empastifen l'ambient i arriben on arriben. Hi ha, també, tota la maquinària política del propi Estat que actua, i actuarà, en contra fent servir el que calgui. I, finalment, també s'hi ha de comptar, com he volgut exposar en els paràgrafs anteriors, amb l'autèntic poder, l'econòmic i financer, que és, en definitiva, qui pot fer funcionar, o no, l'engranatge de tot plegat i inspirar la confiança imprescindible.
Publicat al http://www.reusdigital.cat/
