Al veure un anunci d'una determinada entitat financera que diu: “Fes-te client i no pagaràs comissions”, es que se'm revolten els quatre cabells que em queden al cap.
Em ve a la memòria que aquesta entitat, pel que s'ha sabut desprès, ja va néixer de la fusió d'unes altres sense massa bona salut que diguem.
Per si no n'hi hagués prou, també recordo que en el moment de tocar fons i d'haver ensarronat a un bon grapat de persones -moltes sense ni saber com i perquè-, en lloc de deixar-la caure -una vegada garantits els drets dels seus clients- com passaria a qualsevol empresa o industria en una situació semblant, es va demanar un bon feix de milions per “rescatar-la”, amb l'aval de l'Estat, que se'n haurà de fer càrrec del que no pugui acabar tornant.
Que vol dir això ?. Doncs que als pressupostos generals de l'Estat el que s'ha d'invertir de més en una partida s'ha de carregar a una altra o altres i, generalment, les partides financeres i de pagament dels interessos resten capacitat a les partides de serveis bàsics, que són les que acaben sent retallades. Estem parlant de sanitat, d'ensenyament, de seguretat, d'atenció a qui ho pugui necessitar més, etc.
Doncs si, se'm remou l'estómac quan veig aquesta entitat aparentant estar “vivita y coleando”, com els seus responsables que han aconseguit, a més, que el jutge que va entrar a aclarir el desastre estigui retirat del seu càrrec. Tot en un marc de “presumpte” delicte, malgrat tots els indicis de culpabilitat i ignorant la responsabilitat en la pèrdua dels seus diners als seus petits estalviadors.
Tot això ha servit perquè la entitat pugui seguir fent anuncis, com qualsevol altre, mentre els que han perdut part o la totalitat dels estalvis de la seva vida per haver confiat en el seu moment en els consells de l'empleat o directiu de torn, només els resta manifestar-se al carrer, denunciar a la ràdio i televisió el seu cas concret i personal, iniciar procediment judicial… o encaixar-ho i treure el que es pugui del perdut.
