El pla d’alto-el-foc de França i Egipte, amb el suport dels EUA, la Unió Europea, l’Autoritat Nacional Palestina, Síria i el Líban ha estat rebutjat per Israel i per Hammàs. Per la seva banda, el Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar, divendres a la matinada, una resolució en què demana a Israel i Hamàs l’alto-el-foc immediat a Gaza, la retirada de les tropes israelianes i l’accés a l’ajuda humanitària que també ha estat rebutjat per Israel i per Hammàs. Mentrestant, continuen els bombardejos i les incursions per terra a la Franja de Gaza i el llançament de projectils a Israel, aquest cop des del Líban. I tot i que cap mort és acceptable, la desproporció de mitjans i de víctimes que han provocat una i altra violència ja és d’una evidència aclaparadora. Des del 27 de desembre, data de l’inici de l’ofensiva, el nombre de morts palestins s’apropa als vuit-cents.
Pel que fa a la demanda internacional d’obertura d’un corredor humanitari, aquesta ha rebut una decepcionant resposta per part d’Israel: tres insuficients hores al dia per permetre l’entrada de subministraments limitats. En cap cas Israel permet l’entrada del combustible necessari per fer funcionar els generadors que mantenen les instal•lacions elèctriques dels hospitals i centres de salut i que fan funcionar les bombes dels pous d’aigua necessaris per abastir la població civil, donat els sovintejats talls de llum que pateix la Franja de Gaza.
Han estat dies de ràbia i indignació en veure com s’atacaven les escoles i els vehicles de Nacions Unides i es posava en perill la vida dels treballadors sanitaris i dels actors humanitaris que donen assistència a les víctimes i que distribueixen la poca ajuda humanitària que ha pogut entrar els darrers dies. Uns actors humanitaris que han estat víctimes dels bombardeigs i que han provocat que l’Agència de Nacions Unides pels Refugiats Palestins (UNRWA) hagués de suspendre les seves activitats dins de la Franja de Gaza, després que un conductor d’un comboi d’UNRWA hagi mort per foc israelià, que també ha causat dos ferits.
A Catalunya, tot i la tasca realitzada des del Govern de la Generalitat coordinant la resposta humanitària per part del Comitè Català d’Ajuda Humanitària i d’Emergència, hem vist com dos departaments de la Generalitat eren objecte d’un manifest promogut per la Plataforma Aturem la Guerra i la Comunitat Palestina a Catalunya on, en un principi es denunciava uns inexistents convenis del Govern de la Generalitat amb Israel, i que ara demana que es suspenguin la promoció de les relacions comercials i institucionals amb Israel. Un manifest que ha estat subscrit per ICV-EUiA però que no ha generat un consens suficientment ampli que permetés l’incorporació de les diferents forces polítiques que representen la major part de l’arc parlamentari català.
En canvi, dijous passat, el Consell Català de Foment de la Pau de la Generalitat de Catalunya aprovava per un ampli consens una altra declaració que rebutjava l’actuació del govern d’Israel i de Hammàs, mostrava la solidaritat amb el patiment de la població civil de Gaza i d’Israel i donava el suport a aquelles persones que a les dues bandes clamen per una pau justa, manifestant-se per la fi del setge, dels atacs militars i a favor de la renovació de la treva. La declaració del Consell Català de Foment de la Pau demanava que la comunitat internacional fes els màxims esforços per aconseguir un alto el foc permanent, l’atenció humanitària urgent a la població de Gaza, el diàleg entre tots els actors implicats i la represa del procés de pau. Finalment, la declaració instava al govern de l’Estat espanyol i a la Generalitat de Catalunya a utilitzar les vies de pressió polítiques necessàries per contribuir a la consecució d’aquests objectius, i que el govern de l’Estat aturés el comerç d’armes amb Israel.
Aquests dies també hem vist com s’encetava un encès debat mediàtic sobre qui era el responsable de l’actual situació, un debat poc acurat on els diferents interlocutors es situaven en extrems irreconciliables enlloc d’aportar anàlisis raonades del conflicte que s’està vivint a Gaza. Un debat que ha portat a justificar els bombardeigs perpetrats per Israel com un acte de legítima defensa i el llançament de projectils per part de Hammàs com un acte de resistència. Mentrestant, les víctimes continuen augmentant cada dia que passa.
Però justificar els bombardeigs no contribueix a trobar solucions al conflicte, sinó que n’agreuja les causes. Israel i Hammàs han d’aturar les accions militars contra la població civil i han de respectar l’espai humanitari.
Perquè no podem quedar impassibles davant l’atac d’un Estat de dret sobre una població refugiada, hem de sortir al carrer i manifestar el nostre rebuig al bombardeig de Gaza.
