És un mala ànima, tal i com retraten a totes les tires còmiques, passant per les clavegueres de Ferreres a l’ARA, però si Villarejo estirés de la manta… segurament ensorraria l’Estat ell sol. Imaginin-se un home durant dècades enregistrant totes les converses amb tothom qui parlava. Brutal la de secrets que té al bagul. Avui ha saltat Maria Dolores de Cospedal, que s’aparta dels càrrecs orgànics del PP i ara passarà a ser una diputada rasa. El proper pas de la purga que està duent terme Casado serà que abandoni la cambra, com va fer Soraya, però potser la necessitat del sou fa aguantar una mica més a l’expresidenta de Castella.
A Catalunya, els partits unionistes miren de seguir tirant llenya al foc amb insinuacions cada vegada més clares sobre els ‘privilegis’ de què gaudeixen els presos polítics. Que no és prou càstig tenir-los a presó que encara els han de seguir burxant? El problema és que els presos segueixen essent protagonistes; enviant-los a la garjola no n’hi ha hagut prou de silenciar-los, i l’Estat ha d’acabar fent el ridícul (des del seu punt de vista) rebaixant-se a negociar pressupostos a través d’un partit intermediari a la presó amb Pablo Iglesias, i a Brussel·les, amb Gerardo Pisarello. Però els partits independentistes s’han enrocat en el seu ‘No rotund’. Ho entonava l’altre dia Quim Torra i avui ERC ho certificava. No absolució, no party, ni pressupostos. La pressió dels Comuns de no aprovar els de la Generalitat probablement no serà massa efectiva, ni tampoc que Joan Mena, diputat comú al Congrés, enganyi literalment dient que això facilitaria l’alliberament dels presos. Miri, no ens mamem el dit, que ja fa anys que aguantem l’establishment espanyol.
