No a una Llei d’Emprenedors que obvia l’economia social (I)

Dimecres vinent, arriba   al plenari del Congrés  la Llei d’emprenedors que ha redactat el govern espanyol. I des del primer debat deixarem clar que no és la llei que es necessita.
D’ençà l’inici de la legislatura el PP havia fet bandera d’un projecte de llei que havia d’avançat, que –segons Rajoy- esdevindria la icona de totes les modernitats, l’esquer  perquè milers de persones poguessin  crear activitat, bo i aprofundint en el  discurs de l’emprenedoria. Val a dir, altrament, que,  d’emprenedors, sempre n’hi ha hagut: el autònoms. Això sí: històricament menyspreats i prou ignorats. En tot, cas, més enllà d’aquest excessiu i demagògic ús  del terme emprenedoria, el concepte “emprenedor” no ha d’estar renyit amb l’accent social perquè fins i tot l’emprenedoria individual avui s’ha de concebre amb un accent social. Es a dir, cal persones que proposin solucions innovadores orientades al canvi social, bo i conciliant  l’enfocament econòmic amb els reptes socials, medioambientals i de transformació positiva de l’entorn, que apostin per les aliances, les economies d’escala  per tal de maximitzar l’eficiència dels projectes etc…
Val a dir, a més, que aquesta llei, que diu pretendre la creació d’ocupació a través de polítiques de suport als emprenedors i al treball autònom,  avui per avui, tal com l’han concebuda, representa una veritable ocasió perduda perquè obvia l’emprenedoria social, és a dir el cooperativisme i el conjunt de l‘economia social.
I aquest fet, a més de no tenir cap sentit, nega el progressisme de la llei.  Perquè en l’actual context de crisi i precarització del treball, l’economia social és  capaç de generar ocupació estable i de qualitat: ha continuat creant ocupació, és  una alternativa viable per als treballadors en atur i  contra la tendència industrial a la deslocalització. De fet, des de 2008 s’han creat, per exemple,  més de 100 cooperatives cada any només a  Catalunya.
¿Com pot ser que el govern hagi ignorat el reconeixement de beneficis  fiscals ad hoc o que  no es puguin aplicar a les cooperatives els que sí  poden aplicar-se la resta d’empreses?
¿Com pot ser que no s’incorporen incentius per a la creació d’ocupació en els supòsits d’admissió definitiva de socis de treball?
¿Com pot ser és que no es destinen recursos provinents de les polítiques actives d’ocupació a la promoure empreses d’economia social?
¿Com és que no s’incorporen clàusules socials en els contractes de gestió dels serveis públics?  No cal seguir…
Tot plegat, encara resulta més indignant  si es té en compte que l’any 2012 s’aprovà una iniciativa republicana, en el marc de l’Any Internacional de les Cooperatives, en què es reconeixia el valor del cooperativisme como a element de solidaritat, cohesió social, motor de creixement econòmic, de generació de riquesa i, especialment, de creació de llocs de treball i comprometia el govern a  incorporar  polítiques de suport al cooperativisme en el Projecte de Llei d’Emprenedors.