“Trencament de la societat” o “fractura social” són expressions que estan de moda, ara que els polítics es dediquen a fer el joc de l’ambigüitat. També hi ha tota casta de periodistes, tertulians i persones que escriuen articles d’opinió que les usen, les han usat i les seguiran usant. Ara resulta que no es pot fer un referèndum demanant a la població quina és la seva decisió sobre el futur, perquè correm el perill de trencar la societat, de fracturar-la, d‘esmicolar-la, de fer-la bocins, i la millor manera d’aconseguir-ho serà la de continuar essent bons al•lots, tornar a demanar un poc més de peix al cove, mirar de veure si ens deixen assistir a qualque concert, perquè el concert que tenen els bascos, sabem que ni el podem somiar. Com és possible que es posi com a gran objectiu si es guanyen aquestes eleccions, aconseguir el “concert econòmic”, si tothom sap que és impossible que Espanya en concedeixi altre a ningú, si no és a Madrid?
He sentit a dir al cap de llista dels Ciutadans, a la del PP i al de CiU, que no es pot tenir la intenció de dur a terme frivolitats com la de fer un referèndum per a decidir sobre el futur i poder optar després, segons el resultat de la votació a la independència, que això no es pot fer perquè suposa una fractura social, que s’ha d’evitar, és a dir, no a la independència per a evitar trencar la societat. Aquest és el fals argument amb el qual volen convèncer els futurs votants i volen impedir que votin els partidaris del dret a decidir. És un fals argument, cosa que intentaré demostrar a continuació.
Les afirmacions que vull defensar són les següents: fer un referèndum demanant a la població que decideixi el seu propi futur és l’acte de participació ciutadana més democràtic que es pot fer, entre altres de semblants. Que el poble pugui decidir si vol la independència o no, no significa cap casta de trencament social per la senzilla raó que si hagués d’existir cap possible trencament, aquest ja existeix. La societat actual, la del dia d’avui, la de demà i la de demà passat és la que és, pensa el que pensa, vol el que vol, vol viure agenollada o vol viure dempeus, vol seguir vivint dependent d’Espanya o vol alliberar-se de les cadenes. Això és el que existeix en aquests moments i el referèndum l’únic que faria o hauria de fer seria un retrat del pensament de la població, pensament que si ara es troba submergit, sortiria a la superfície, el coneixeríem, sabríem quin és. Si una vegada conegut aquest pensament, ens adonàssim que la societat està feta trossos, necessitam espavilar i adonar-nos que ara ja hi està, de fragmentada. Una persona no té la malaltia quan afirma que la té, sinó que la té, encara que no ho manifesti a ningú. Si hi ha fragmentació, aquesta ja existeix, no naixerà per culpa d’un referèndum, així que deixem la demagògia i les falsedats que no ens duran enlloc.
Els del PP i els Ciutadans són els únics que tenen moltes de les seves propostes, que si es duen a terme conduiran el poble català cap a la fragmentació. Voler debilitar el català, fer-lo desaparèixer com a llengua vehicular de l’escola, que no sigui un requisit per a la funció pública, que cada pare pugui triar la llengua en què han d’estudiar els seus fills… aquestes propostes sí que condueixen cap a la fragmentació de la societat. Aquestes propostes afavoreixen un trencament social de proporcions desconegudes. Voler bilingüisme, que hauria de significar igualtat, i no voler que hi hagi el 50% de pel•lícules en català a les cartelleres, voler bilingüisme i no exigir que les cartes dels restaurants, els preus dels productes de les botigues i les indicacions als establiments públics estiguin com a mínim en català, això significa debilitar una part de la societat, debilitar-la fins a trencar-la. Els exemples són múltiples i crec que ha quedat suficientment clar la falsedat de l’argument que vol defensar les expressions esmentades. Deixem que el ciutadà Rivera i la ciutadana Camacho continuïn servint equivocadament els seus amos, i esperem que el ciutadà Mas torni a trobar el nord nacionalista i independentista que necessita Catalunya. Si més no, votem els representants que tenen clar la seva majoria d’edat i la necessitat, per pura supervivència, de l’emancipació.
