No se’n surten
Les empreses catalanes van vendre a l’estranger entre gener i novembre del 2017 per un valor rècord de 65.373,6 milions d’euros, un 8,9% més que en el mateix període de 20016 segons el Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat. Aquesta xifra ja supera el total venut durant tot l’any anterior que van significar el 25,6% de tot l’Estat.
Les importacions van significar 77.795 m€ amb un increment del 8,6%. Segons Joan Romero conseller delegat d’Acció, el 2017 s’assolirà per setè any consecutiu la millor xifra de la sèrie històrica. Les empreses catalanes cada cop són més globals i per tant competitives i abocades al mercat exterior. La part més important de les exportacions han estat els productes químics (1.560 m) els béns d’equip (1.204) i l’automòbil (1.037m). Les vendes a la UE continuen representant uns dos terços del total, una meitat a la zona euro. De al resta, el terç extra europeu experimenta crescudes importants cap a Argentina, Nigèria, Xina i Austràlia.
Un diari digital de tendència espanyolista ha hagut de reconèixer en els seus titulars: “El millor any per a l'ocupació a Catalunya des de 2005”, “L'ocupació accelera a Catalunya després del referèndum”, “ La indústria salva l'ocupació a Catalunya” , “Catalunya viu la major creació d'ocupació en 11 anys”.
Catalunya ha viscut el millor quart trimestre de tota la crisi i el millor any per a l'ocupació des de l'any 2005, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa. L'ocupació ha augmentat en 113.600 persones, superant els 100.700 llocs de treball que va crear el 2015. El ritme interanual de creació d'ocupació va ser creixent des del segon trimestre de l'any, però va acabar per disparar-entre octubre i desembre, just el contrari del que s’esperava per les amenaces apocalíptiques de l’Estat i els seus medias. De fet, Catalunya que sempre destrueix molta ocupació en l'últim trimestre de l'any coincidint amb els mesos de temporada baixa en el turisme, enguany el nombre d'ocupacions es va mantenir pràcticament estable, amb prou feines es van perdre 400 llocs de treball, el que permet que el creixement interanual es disparés.
El bon moment que viu l'economia global es tradueix en un increment de la demanda de béns d'exportació i en aquest sector, Catalunya és la principal potència de l'Estat.
En el quart trimestre del 2017 es van incorporar 25.600 persones a treballar en la indústria catalana, el major creixement de la sèrie històrica. En l'últim any, les fàbriques de Catalunya han augmentat en 41.700 persones.
Entre octubre i desembre, el nombre d'ocupats de la indústria en el conjunt d'Espanya va augmentar en 40.600 persones. Això vol dir que el 63% de l'ocupació a les fàbriques es va crear a Catalunya. El resultat és que a Espanya l'ocupació creix a ritmes del 2,65% interanual, mentre que a Catalunya ha tornat a accelerar fins situar-se al 3,55%.
En el conjunt d'Espanya, la creació d'ocupació pública va servir per maquillar la destrucció de llocs de treball en el sector privat, cosa que no va passar a Catalunya. A Espanya es van crear 12.600 llocs de treball al sector públic, mentre que a Catalunya es van perdre 300 treballs; per contra, a Espanya es van destruir 63.600 llocs de treball privats, mentre que a Catalunya es va mantenir sense canvis.
Aquestes veritats com punys que tiren per terra qualsevol amenaça procedent de l’espanyolisme s’han de contrastar amb les del recent encontre de Davos on el seu economista en cap Maurice Obstfeld ha apuntat la incertesa política com a fre al creixement del PIB espanyol. Això fa d’Espanya l’única de les grans economies que veu retallada el seu pronòstic de creixement pel 2018.
En conclusió. L’economia privada catalana relacionada amb el món, sigui la industrial o la turística, va com una moto. Més creixement que mai malgrat els obstacles i el maltracte de l’Estat. En canvi la resta de segments vinculats al mercat espanyol o als segments dependents del sector públic que fora de Catalunya tenen molt de pes estan punxant. Les empreses situades a les faldilles del BOE i el dèficit i deute estructural de l’administració, especialment la central, enfonsen les expectatives. Oimés si es cronifica el conflicte català. Els analistes internacionals s’estiren dels cabells en veure un Estat quasi fallit maltractant al seu territori que li garanteix el 25% de les exportacions i la cinquena part del PIB i prop de la tercera part dels ingressos fiscals. D’això se’n diu suïcidi. Però com que la bogeria dels dirigents espanyols tindrà conseqüències per a l’Euro, veurem fins quan l’FMI o el Banc Central Europeu, callaran.
NI SE’N SURTEN
|
- Publicitat -
Publicitat