L'actuació del jutge Llarena i molts del seus seguidors, considerant seguidors tots els que creuen que actua d'una manera correcta, m'ha fet pensar i recordar qualque sermó que ens feia algun capellà quan volia que creguéssim que el cristianisme era la doctrina perfecta per ser cada dia millors. No ens varen parlar mai de la seva actuació a l'hora de denunciar persones que posteriorment varen ser afusellades, no ens parlaven de la seva responsabilitat en el fet que les cunetes espanyoles estiguessin plenes de cadàvers, ens parlaven dels dimonis rojos, dels comunistes, i com és natural aquests provenien de Rússia, on hi havia els contraris més grossos del cristianisme. Ens volien demostrar que els dirigents eren més dolents que la pesta i que es portaven de manera criminal. L'anècdota tendenciosa que ens contaven era semblant a aquesta: Quan sabien que hi havia algun creient, volien que deixàs de creure, així que el tenien tancat en una habitació sense menjar i quan tenia molta de gana, li demanaven si creia en Déu, si contestava que sí, deien, idò que el teu Déu et doni de menjar. I també li recordaven que menjaria quan digués que no creia en Déu, i així eren obligats a manifestar públicament el seu ateisme.
M'ha fet pensar això que en les interlocutòries del jutge Llarena hi anàs apareixent el fet que el jutge pensava que continuarien fent el mateix, actuant dins la il·legalitat i arribava a aquesta conclusió per les preguntes que els feia. Així que, fins i tot, si algun manifestava que dimitia, deixava tots els càrrecs i no voldria saber res mai més de les organitzacions independentistes, tampoc no els creia; pensava que una vegada fossin lliures, tornarien a delinquir, igual que si els dimonis comunistes, haguessin dit a un que contestava que no creia en Déu, li haguessin dit que no li donaven menjar, perquè en haver menjat hi tornaria a creure. Volen que tots passin per la humiliació d'haver de renunciar a les seves idees, als seus principis, i així i tot, els vol continuar humiliant.
De totes maneres, així com creure en Déu no era cap delicte, tampoc no ho és el fet de creure en el dret humà a poder decidir el teu futur sense cap tipus de condicionament. Quin pecat havien fet els cristians que creien en Déu? Cap. I quin pecat han fet els dirigents empresonats i exiliats per mor de les decisions del jutge Llarena? Cap. Llavors, de què els acusa el jutge Llarena per empresnonar-los o obligar-los a exiliar-se? Els acusa de sedició i de rebel·lió, delictes que es troben penats amb presó al codi penal espanyol. Però, anem a pams i vegem què són la sedició i la rebel·lió per a persones que no han estudiat dret, per a persones que duien una vida corrent i que varen aprendre a l'escola a llegir i a escriure, persones que no són massa llestes, sinó que pertanyen a la majoria i que solen trobar-se devers enmig de la campana de Gauss.
Analitzem els dos delictes. Per això empraré el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua: Sedició: “Alzamiento colectivo y violento contra la autoridad, el orden público o la disciplina militar, sin llegar a la gravedad de la rebelión.” I rebel·lió: “Delito contra el orden público, penado por la ley ordinaria y por la militar, consistente en el levantamiento público y en cierta hostilidad contra los poderes del Estado, con el fin de derrocarlos.”
A l'actuació dels encausats no hi va haver ni alçament col·lectiu ni violent, en tot cas l'alçament col·lectiu i violent va ser dels centenars de guàrdes civils i policies que varen ser enviats al crit de A por ellos! Aquests degueren actuar de manera semblant al que es penalitza com a sedició. Els ha imputat el jutge Llarena? No? Per quina raó? Perquè prové d'ideologia dretana? Quina altra raó podria existir?
Els encausats s'han aixecat públicament i amb hostilitat? No. Idò per què se'ls acusa de rebel·lió? On és la rebel·lió jutge Llarena? Segur que aquest delicte només es troba en la seva ment. Perquè ningú que tengui dos dits de front trobarà hostilitat en el comportament dels presos polítics ni en el dels presos exiliats. Ja sé que ells per fer que tothom cregui que són delinqüents els diuen delinqüents i fugats de la justícia. D'aquesta manera aconsegueixen que la gent els odiï. Per tant, el que s'aconsegueix és crear odi. Qui crea odi, comet aquest delicte que també es perseguit a segons qui. Per què el jutge Llarena no persegueix el delicte d'odi davant tanta gent que l'està creant?
Per tant, crec que ha quedat una mica demostrat que els encausats no han comès cap delicte de sedició ni de rebel·lió. L'únic que s'ha aconseguit és crear odi contra totes les persones que volen poder decidir si es volen independitzar o no. I els que podrien haver solucionat el problema, no ho han volgut fer. Abunda la indecència!
