Des del punt de vista català i tenint en compte tots els esdeveniments ocorreguts durant el que s’ha anomenat “el procés”, sempre ha semblat que a Espanya faltaven veus progressistes i d’esquerres que entenguessin el que ocorria al Principat. Veus que poguessin entendre el dret a l’autodeterminació o a decidir, veus que defensassin l’existència de llengües espanyoles, tan importants com la castellana, veus que superassin la visió de la dreta més moderada que pot arribar a entendre que existeix una Espanya plural i que arribàs a comprendre que l’Estat espanyol està format per un conjunt de nacions, que és un estat plurinacional. En una primera època es va confiar en el PSOE, que a través del temps ha demostrat que no era mereixedor de les esperances que en aquest partit s’havien posat, darrerament es confiava en “Podemos”, que semblava que havia sorgit de les bases treballadores i que estava format per gent progressista i d’esquerres, superador del pensament capitalista, neoliberal i moderat.
Per aquest motiu, hi havia molta gent que no estava disgustada si Madrid i Barcelona estaven comandades per Manuela Carmena i Ada Colau. Sembla també que aquest cartell va ser el que va fer que la batlessa de Barcelona convidàs l’exbatlessa de Madrid a ser la pregonera de les festes de la Mercè. Per això, han caigut com un gerro d’aigua congelada les darreres declaracions que ha fet la política sobre aspectes relacionats amb el procés. Per exemple, ha manifestat que la irrupció de Vox amb la força que ho ha fet al camp de la política és culpa del procés independentista català. Ha utilitzat aquestes paraules: ”Prendre decisions contràries a la naturalesa de la llei és negatiu. El referèndum il·legal va generar un nacionalisme espanyol exacerbat.” Si tengués dos dits de seny sabria que el nacionalisme espanyol ha estat impulsat pels partits PP i Cs, a més de tota la caverna mediàtica que ha actuat en aquest sentit i amb declaracions semblants a la de Carmena, quan manifesta que no hi ha presos polítics, i també utilitza arguments completament dretans quan diu: “Crec que quan hi ha un incompliment de l’ordenament hi ha d’haver conseqüències i aquestes poden ser penals. No s’han vulnerat drets humans, varen actuar contra la Constitució i això comporta una responsabilitat”.
I també va dir: “Aquesta pretensió de la declaració unilateral d’independència de Catalunya o el referèndum en unes condicions que mai no s’haurien d’haver donat ha perjudicat Catalunya i Espanya. No tinc cap dubte que Vox és una conseqüència en part d’aquest procés. Sabent el dany que fan aquests processos, fem tot el que puguem per col·laborar en la solució.” Per acabar-ho d’adobar, Manuel Valls, ha agraït a Ada Colau que hagués convidat Carmena a fer de pregonera de les Festes de la Mercè, tot recordant les declaracions sobre els presos polítics, perquè no és el mateix que ho digui algú com l’exbatlessa de Madrid, que ho digui qualsevol adoctrinat de la FAES.
Un altre, crec que expodemita, Iñigo Errejón també fa les seves manifestacions i parla d’Espanya també com si fos una unitat de destí dins l’univers quan diu: “Tiene que pasar tiempo para una solución por la que una nación en términos culturales, como para mí es Cataluña, tenga encaje en un proyecto patriótico superior llamado España.” Ja tenim l’esquerra extrema, opinant com si fossin de l’altre costat. Ja només queda l’esquerra moderada, el PSOE, per esperar que succeeixi el miracle, però això no ho veuran els nostres ulls, ja que el govern de Pedro Sánchez, màxima autoritat del PSOE, va confirmar que no demanaria al Parlament Europeu que el català es pogués utilitzar al plenari. En una resposta per escrit explicava que l’ús del català a les institucions europees era “inviable” i que suposava un cost massa “elevat”. Es veu que no volen saber ni reflexionar sobre el fet que la llengua catalana sigui la catorzena llengua més parlada a la UE i la segona més parlada a l’Estat espanyol.
