Ni en els pitjors temps del franquisme

 
            “De fora vindran i de casa ens trauran”. Aquesta frase que tots coneixem va cobrant força llastimosament dia a dia. La sensació d’impotència, la inseguretat, l’angoixa, la ràbia, el desemparament i la necessitat de canviar certs comportaments feixistes i terroristes ens envaeix quan llegim el diari i sents a parlar del comportament de persones que haurien d’actuar de manera exemplar. No estic parlant de la crisi, ni de l’economia, ni del robatori financer, ni de les preferents, ni dels rescats, ni de la intenció de robar una paga als funcionaris, ni de la negativa a pujar els imposts als qui més tenen, ni de les retallades als més desvalguts com són les persones amb dependència…, em referesc a l’actuació d’uns guàrdies civils, que segons aquestes notícies, tingueren un comportament mafiós i brutal amb una persona que havia anat a denunciar una agressió que havia patit.
 
            Perquè entengueu totes les sensacions i sentiments que desperta una notícia com aquesta, posau-vos en la pell d’un jove de 18 anys, que assistiu a una festa d’un poble i vos caracteritzau per ser una persona que sabeu qui sou, d’on sou, què feu en aquest món i cap on anau. Per tant, sou una persona que sabeu que viviu en un país oprimit, on són perseguits els qui es mantenen fidels a la seva cultura i a la seva llengua. Vós, malgrat la vostra escassa edat, sabeu que sempre sereu fidel a la vostra identitat. Un grup de joves invasors, que solen actuar d’una manera violenta i feixista contra els qui no són com ells, vos localitzen i es barallen amb vós. Rebeu uns quants cops que vos fereixen i acudiu a una ambulància que s’havia desplaçat al poble amb motiu de la festa. Mentre vos estan curant arriba la guàrdia civil i els denunciau l’agressió. Quan veieu que la guàrdia civil no fa res, els recriminau perquè no actuen contra els violents; la guàrdia civil vos ordena que els parleu en castellà. Quan vos negau a fer-ho, vos detenen.
 
            Seguiu rebent cops, tant dins el cotxe policial com dins la caserna, vos empenyen i vos estampen contra la paret, vos insulten. Vos fan viure un segrest violent que dura dues hores i mitja de la matinada d’un dia que havíeu decidit viure una festa i vos veieu involucrat en uns fets que vos suposen una tortura física i psicològica, indigna de qualsevol estat democràtic de qualsevol indret civilitzat de la terra. Tot d’una que quedau lliure, anau al primer jutjat de guàrdia que trobau a posar una denúncia contra l’actuació de la guàrdia civil. Després de posar-la, vos posau a pensar en tot el que ha succeït i pensau, que com ha passat altres vegades, ells ho negaran tot i contraatacaran acusant-vos de la qüestió més elemental, la que sigui, com per exemple que no heu respectat la seva autoritat, que heu intentat agredir-los, etc. Estau pensant en el document que vos varen insinuar que podrien usar contra vós.
 
            El sendemà, amb un grup de persones que se solidaritzen amb vós, anau davant la delegació del Govern, i celebrau una roda de premsa per explicar que vos deien puto catalufo, que eren sis o set els guàrdies civils que intentaven humiliar-vos, que volien que besàssiu la bandera espanyola i que cridàssiu Viva el rey!, i que quan vos hi vàreu negar, vàreu rebre quatre bufetades a la cara. També no sortiu del vostre esbalaïment, quan pensau que vos varen amenaçar amb un document de càrrecs penals en què els guàrdies civils deien que havíeu iniciat la baralla i que havíeu insultat l’autoritat.
 
            Si heu estat capaços de posar-vos en la pell d’aquest jove, segur que haureu experimentat sentiments d’impotència i de ràbia; si ja teniu una edat podreu haver pensat que això havia passat com en els pitjors temps de Franco, però el que més greu sap és que aquests guàrdies civils depenen d’autoritats superiors, depenen del delegat del Govern José María Rodríguez, del PP, que sembla que s’ha proposat crear un clima de por a les Illes, perquè vol evitar que la gent segueixi actuant democràticament quan protesta en els actes on acudeix el president José Ramón Bauzá. L’únic que han aconseguit fins ara és acabar amb la pau social que teníem, que augmenti la disconformitat i les protestes i que rebin un bon vot de càstig a les properes eleccions… que arribaran.