Convertir en consigna “tots els polítics són iguals”, “Tots els polítics són corruptes” és inadmissible. Perquè no és cert! D’aquí em ve la “indignació” que em provoca veure un vídeo convocant la manifestació del 19-J que afirma literalment “Todos los políticos, los que gobiernan y los que están en la oposición, creen que la única solución es seguir con su pacto de recortes sociales: en sanidad, en educación, en cultura, etc, etc, mientras se prevé aumentar el gasto militar”. No és veritat i també m’indigna aquesta generalització.
En el Parlament espanyol hi ha hagut polítics que ens hem oposat clarament contra les retallades socials. Però no ara, després que ho reclamés al carrer la ciutadania, sinó des de l’inici de la crisi. I va ser per això, especialment, que ens vam oposar als Pressupostos Generals de l’Estat. Els d’enguany i els d’anys anteriors.
També hi ha hagut polítics que ens hem oposat clarament a l’increment de la despesa militar i que, no només vam votar en contra del pressupost de Defensa i altres despeses militars, sinó que hem presentat tota mena d’iniciatives reclamant importants retallades militars.
Malauradament, el nostre vot no ha servit de gaire perquè l’oposició a les retallades socials i a la despesa militar només l’hem mantingut una minoria: ERC, IU, ICV i BNG. Casualment, els mateixos que ens hem oposat a la reforma laboral, a les retallades a les pensions o a l’increment de l’edat de jubilació. També hem estat els mateixos que hem votat a favor de la dació en pagament o d’augmentar els impostos als més rics. I quedant-nos ben sols!
M’ha semblat, doncs, molt injusta aquesta generalització dels polítics, com em sembla també molt injust escoltar que tots som iguals o, pitjor, que tots som uns corruptes. Perquè no és veritat. I és especialment trist que l’endemà que bona part dels indignats protestessin contra la generalització d’intentar etiquetar el moviment de violent, ara ells pequin dient que tots els polítics estan a favor de les retallades socials.
Certament, es trist i dur constatar dia rere dia que només som 7 vots de 350 al Congrés de Diputats. M’agradaria que fóssim una majoria, però això no depèn de nosaltres, sinó de la gent que exerceix el vot. Perquè aquesta democràcia té moltes imperfeccions –des de la pròpia institució de la Monarquia fins a permetre la presència de corruptes a les llistes electorals, tot passant per la manca de referèndums-, però la solució no rau en el seu enderrocament, sinó en la seva correcció i millora. En definitiva: més democràcia a les institucions i més valors democràtics en la ciutadania, tan fràgils altrament com fraudulenta va ser la Transició.
Ni de bon tros tots els indignats són violents. Ni tots els parttis estan per les retallades
|
- Publicitat -
Publicitat