L’actitud dels catalanoparlants que parlem en castellà a qui veiem de fora no solament fa difícil l’aprenentatge del català sinó que esborra qualsevol desig d’aprendre’n i ens adjudica un paper ben galdós. Maria Lladós a la revista Lletres, article complet a Un retret serè a la nostra hospitalitat lingüística
Des de fa un parell d’anys, a l’Escola Teresa Claramunt del barri de Gràcia de Sabadell, aixoplugat per l’AMPA, s’hi desenvolupa el projecte A l’Escola, parles diverses.Dos dies a la setmana mares catalanoparlants, o amb un bon nivell de català, ensenyen llengua i cultura catalanes a mares d’origen immigrant que en tenen un coneixement nul o escàs, tant les unes com les altres des del propi convenciment han d’aportar-hi esforç. Les mares nouvingudes veuen una oportunitat de millorar l’acompanyament educatiu dels seus fills, d’arrelar al barri i al país, i sovint això els fa obrir els ulls a la realitat, no massa coneguda, d’aquest país que encara anem fent…
Conscients que aquesta iniciativa es pot estendre a altres escoles, les mares que ho impulsen s’han anat reunint amb responsables polítics i tècnics dels àmbits d’ensenyament i ciutadania, tant de l’Ajuntament de Sabadell com de la Generalitat. Arreu han estat ben rebudes i acomiadades amb bones paraules.
Setmanes enrere el nostre Ajuntament, a través de la Regidoria de Drets Civils i Ciutadania, va obrir les portes a un grup de sabadellenques i sabadellencs de procedència estrangera, entre elles mares que participen en el projecte de la nostra escola. L’idioma de la visita fou el castellà (tan incomprensible per alguna d’aquestes dones com el català), sense cap mena de consideració prèvia, amb la mateixa naturalitat que l’emprava l’administració municipal cinquanta anys enrere.
El proppassat dijous 15 de maig, la Regidoria de Drets Civils i Ciutadania organitzà la visita de persones d’origen immigrant al Parlament de Catalunya i al Born Centre Cultural. Una altra vegada, i ara en la principal institució del país, la llengua emprada fou el castellà, també eren en castellà els tríptics informatius que es van repartir. El resultat va ser un intens sentiment de malestar en les mares que duen el projecte i d’incredulitat en les que l’aprofiten, tanmateix frustració a banda i banda.
Vivim en un país de voluntàries i voluntaris, gent que altruistament dedica temps i esforços als altres o al bé comú, i que massa vegades es limita a demanar a l’administració que no posi pals a les rodes. En la nostra iniciativa les sortides haurien de ser un estímul, un reforç positiu, un encoratjament per a l’aprenentatge, en canvi han estat un reforç negatiu, han confirmat una sospita flagrant: el català, la llengua pròpia, teòricament llengua vehicular a l’ensenyament, idioma d’acollida, proclamat llengua comuna d’una societat catalana plural i diversa… no és necessari per viure a Catalunya.
I si el català no és necessari ni per viure a Catalunya, aleshores…
Junta de l’AMPA de l’Escola Teresa Claramunt de Sabadell
