A hores d’ara, fastiguejats per la crisi, les injustícies i misèries de tota mena, és una realitat, una constatació colpidora (com una casa de pagès) que el crèdit no arriba a l’economia productiva del país; és a dir, que les petites empreses i els autònoms/emprenedors no poden expandir totes les seves potencialitats i , en conseqüència, el fet de contractar – sobretot aturats – resulta molt i molt complicat. Davant d’aquest panorama, i copsant el bloqueig d’una banca privada malalta, que continua fent molta ostentació de riquesa i prepotència, però que no fa cap servei a la societat catalana del moment, no hi ha dubte que necessitem, com l’aire que respirem, tirar endavant una banca pública.
Catalunya ha de tenir una banca pública per tal de poder fer front, amb justícia social i efectivitat empresarial, a una crisi estructural que ho està cremant absolutament tot. Catalunya necessita, més que mai, una banca pública com a instrument, com a eina per poder planificar acuradament el nostre esdevenir col•lectiu. Catalunya necessita, urgentment, una banca pública que exerceixi la funció d’estructura d’estat i d’element equilibrador del nostra teixit productiu . Catalunya necessita, amb molta determinació, una banca pública per tal de poder portar a terme, amb normalitat, ( com qualsevol país del món) una tasca de govern, en què la construcció nacional i la preservació de la cohesió social han de ser els dos principals objectius a consolidar.
No hi ha dubte : sense una banca pública, governi qui governi a casa nostra, el país no pot tirar endavant . Si volem articular un país millor, un país més ambiciós, infinitament més just i molt més lliure, l’element imprescindible, l’element clau és, sense cap mena de dubtes, disposar d’una banca pública. A vegades es diu, es comenta que les comparacions són odioses, però en aquest cas hauríem de fer una excepció, en el sentit que, ara i aquí, una banca pública és tan o més important com el Banc dels Aliments . En aquest moments, una banca pública catalana hauria de considerar-se com un pilar més de l’estat del benestar ; és més, sense una banca pública catalana normalitzada correm el risc d’ensorrament, parcial o total , del nostre, tendre i estimat, estat català del benestar. En la Catalunya del segle XXI una banca pública és sinònim d’estabilitat política i equilibri socioterritorial .
