En un article recent, el Sr. Payeres, periodista, es congratula que els votants de D3M, que ell anomena “nazis”, no puguin exercir el dret democràtic de votar i que això no és de cap de les maneres una mostra de manca de democràcia del seu país. Ja m’agradaria que qualcú més li expliqués al Sr. Payeres que els nazis alemanys i els feixistes italians varen ser aliats del règim franquista, principal enemic dels drets dels bascos. Aquest règim va restar immune a ser jutjat pels crims comesos, crims contra la humanitat, recordau Gernika per exemple, i dels crims d’Estat comesos durant el llarg període de dictadura i també d’aquesta democràcia, recordau el “batallón vasco español” o el GAL del temps del PSOE. Al cap i a la fi l’estructura de l’antic règim i els seus actors seguiren sent el pal de paller d’un estat que, per art i màgia d’una reforma política ben cuinada, es convertí de cop i volta en un estat democràtic i constitucional. Una constitució que, apart de mantenir el mateix cap d’estat que va imposar el dictador, força sobretot l’accent en impedir qualsevol unificació o intent d’autodeterminació d’antics regnes o països que foren sotmesos per la força de les armes de Castilla o de França. Especialment explícit és l’article 8 que deixa en mans de l’exèrcit la garantia de la unitat territorial de la pàtria.
Al País Basc o Euskal Herria es parla la llengua nativa més antiga d’Europa, les seves ànsies de ser un poble lliure i independent venen d’antic. No han conegut mai un moment de pau en la seva dependència a Espanya. Els vots que per a D3M s’introduiran a les urnes seran molt superiors als que aconseguiran EA, Aralar o Esquerra Unida i faran a prop als que pugui aconseguir el PP. Aquests vots són ben vàlids, qualsevol autoritat democràtica ho hauria de reconèixer, i més prest que tard faran el seu camí.
Joan Vicenç Lillo i Colomar
